Desconnexió nacional

Hi ha diversos elements que configuren un país: les fronteres, les institucions de govern, la bandera i la capital. Si al país hi afegim la part de nació també cal incloure-hi la identitat, l’ànima i una manera concreta de fer les coses. A Catalunya, una nació que vol esdevenir un estat –segons més de la meitat dels seus ciutadans–, el que tenim més ben definit de tots aquests elements és la bandera. Amb la resta ens trobem en un moment en què caldria mirar on som i què volem ser. Les institucions no passen pel millor moment, res insalvable. El més rellevant en aquest àmbit és que hem vist que el camí fet –que semblava impossible de desfer– es pot desfer amb lleis i amb l’aplicació de l’article 155 de la Constitució. De control de fronteres, no cal ni parlar-ne, i ens queda, per tant, la capital: Barcelona. Per ser honest del tot hauria hagut de fer aparèixer aquest nom al títol de l’article, sobretot escrivint-lo la diada de Santa Eulàlia, la patrona. Però temo que fent-ho així no hauria despertat l’interès que desitjo a l’escriure. Si no vaig errat i aquest fet és cert, no som davant d’una anècdota sinó davant d’un problema: la desconnexió del país amb Barcelona i de Barcelona amb el país. Diuen els experts que la capital d’un país és la declaració que fa aquest país davant la resta del món per explicar com desitja ser vist als ulls dels altres. També diuen que sovint les capitals és on es construeix el sentiment nacional. Doncs bé, és tan obvi que el que transmet actualment Barcelona no és, ni de bon tros, allò que Catalunya vol transmetre als ulls del món com que el catalanisme ha de posar-hi una mica més d’atenció, estratègia i entusiasme si vol arreglar-ho. Gràcies a l’alcalde Trias, el Born no va ser un mercat més sinó un centre cultural on s’explica la ciutat del 1714. Però no és només pel terreny simbòlic. Les capitals tenen infraestructures, empreses, emprenedors i maneres de fer que no podem perdre.