El voraviu
La mascletada eixorda
Grates i grates i res se sustenta per més que es posen les mans al cap
Diumenge en veurem els resultats en les eleccions gallegues, però la maquinària comunicacional dels socialistes i aliats ha guanyat la batalla presencial aquesta darrera setmana de campanya. Tot s’ha centrat en els suposats canvis de paradigmes de Feijóo sobre Catalunya, el procés, l’amnistia, els indults, les negociacions pel poder i xerrameques diverses. Cap fet. Tot paraules. Paraules i anuncis de paraules per quan sigui el moment. Per què es posen les mans al cap? Pel suposat canvi de parer de Feijóo? Ells? Ells, que canvien de parer per sistema abans no han acabat de verbalitzar-lo? De veritat que ens hem d’empassar que els suposats canvis de parer de Feijóo són un crim i que Sánchez digui blanc on deia negre és un símptoma de la intel·ligència i el saber fer del líder socialista? Per què se suposa que ens hem de posar les mans al cap? Perquè es varen parlar si lligaven uns caps que no varen lligar? Però no és precisament això la concòrdia que reclamen i proclamen? Per què se suposa que ens hem de posar les mans al cap? Per l’indult impossible que oferien? Per què se suposa que ens hem de posar les mans al cap? Pel temps que han estat “negociant”? Per les 24 hores famoses amb Junts? Per la trucada a ERC? Grates i grates i no hi ha res que se sustenti, però des de diumenge que la maquinària comunicacional de socialistes i aliats ens té eixordats amb la mascletada que no cessa.
