Català per a sanitaris

Catalunya té motius, molts, per queixar-se del que li representa formar part de l’Estat espanyol, i un d’ells és la tendència natural, secular i sistemàtica a substituir la llengua catalana per la castellana, cosa que aquest estat porta fent de totes les maneres possibles des que es va constituir fa cinc segles, incloses les il·legals, violentes i immorals. Per entendre’ns, per terra, mar i aire. Això ens legitima per queixar-nos, però no per convertir la queixa en zona de confort i deixar de fer tot el que estigui a les nostres mans per posar-hi remei, es digui fer la independència de Catalunya per tenir un estat propi o posar tots els dics de contenció que tinguem a l’abast per impedir que el tsunami lingüístic i cultural que ve, i ve, i no deixa de venir d’Espanya escombri el català i el condemni als cercles íntims no gaire amplis o, directament, a la paperera de la història.

Ens podem queixar de tot, dels Trastámara, d’Olivares, dels Àustries i els Borbons, començant per l’infame Felip V, de les dictadures de Primo de Rivera i Franco i de les repúbliques, de les dretes i les esquerres, d’una Constitució que ni esmenta el català, dels centenars de lleis i reglaments que imposen el castellà a Catalunya, de l’hostilitat practicada per militars, policies, jutges, polítics i àrbitres de futbol, de la intempèrie en què l’Estat deixa el català davant els que el volen fragmentar o fer desaparèixer. I tindrem raó. Tota. Però si a banda de queixar-nos no fem la nostra part de la feina, en què ens converteix això? Ahir era notícia la iniciativa del govern (Prescriu-te el català), que posa cursos gratuïts de català per als professionals sanitaris, entre altres coses per mirar d’evitar la discriminació lingüística de pacients i la vulneració dels seus drets. L’aplaudiment és lliure, però a mi, conscient que això no farà canviar als autors de “el puto C de catalán” o del “o en espanyol o no le atiendo” només em ve un “ja era hora!”. El mateix ja era hora! que valia pel nou reglament del Congrés dels Diputats espanyol que permet parlar en català, el mateix que valdrà si la UE finalment deixa de discriminar-lo i Espanya d’arraconar-lo.