El camí de Galícia

El maig del 2004 es va publicar un informe que deia que el 70% de les llars de Galícia no tenien cap menor de 16 anys. Llavors el president de la Xunta de Galícia era Manuel Fraga Iribarne i, preguntat per la baixa natalitat, va dir: “Jo no puc posar un home i una dona al llit i dir-los el que han de fer.” Més enllà de l’estirabot, la frase il·lustra molt bé la ignorància del personatge sobre els motius de les dones per no tenir fills. De l’anècdota fa vint anys, però Galícia continua tenint un problema demogràfic que els governants del PP no han sabut mai com abordar.

Ha estat un tema present a la campanya electoral: fa 50 anys que es manté la població de Galícia en 2.700.000 persones i la mitjana d’edat cada vegada és més alta. La dreta gallega segueix amb la retòrica natalista tradicional que trasllada la responsabilitat a les dones. Quan governava Feijóo a Galícia va donar subvencions a la natalitat i a les famílies nombroses, polítiques pròpies d’un sistema conservador que no resolen el problema. La dreta no es pregunta per què els joves emigren o per què les dones no tenen més fills. La dreta no es planteja que rere un problema demogràfic sempre hi ha un problema socioeconòmic. La dreta culpa les dones i reparteix ajudes directes en lloc de seguir el camí de les polítiques socials amb perspectiva de gènere per construir conciliació, racionalitzar els horaris laborals, o ajudar els joves a emancipar-se. Tant de bo que Galícia esculli una dona com a presidenta, perquè ella, segur que sí, sabrà que el problema no és que les dones gallegues no vulguin tenir fills, sinó que no poden tenir-ne perquè ho tenen tot en contra. També els governants.