Aigua de contraban
Si els hotelers de Lloret omplen les piscines, ja m’hi veig aquest estiu
Com que l’aigua continua sense caure del cel –com diu molt encertadament l’anunci–, aviat serà un producte d’estraperlo. Tothom en vol. Els pagesos, que, al cap i a la fi, ens acaben alimentant, han hagut de restringir el reg al camp. Ho hem vist amb el preu de l’oli, un producte bàsic de la nostra dieta que es ven a preu d’or. A pagès hem menjat dos àpats amb mongetes del ganxet i salsifís. Però ja ens ha avisat la sogra: “Ho podeu aprofitar ara perquè no sé quant de temps trigarem a tornar-ne a tenir, volen molta aigua.”
A banda del camp, el sector turístic també tremola amb tanta restricció. Què faran els hotels i els càmpings si no poden oferir piscines al client? A Lloret s’han posat d’acord els hotelers per invertir un milió i mig d’euros en una dessalinitzadora. Així podran continuar omplint piscines. I ha saltat la polèmica, és clar, ja que l’ús primordial de l’aigua ha de ser el consum de boca, i, en el cas de Lloret, serà per al lleure dels turistes.
El que no s’ha dit és que potser amb aquesta iniciativa hauran aconseguit una campanya efectiva per portar turistes a casa, i seran de proximitat. Si acaben tenint el vistiplau del govern i omplen piscines, ja em veig aquest estiu reservant-hi unes vacances, perquè a Girona tot són restriccions. I els hotelers d’altres indrets n’hauran de prendre nota. I els camps de golf? Per molta aigua regenerada que utilitzin, continuen representant un consum de luxe en els temps que corren.
En altres municipis de la costa, de moment, la policia sembla que està a l’aguait per si atrapa traficants d’aigua, però es fa difícil. Fa uns dies van enxampar un empresari que omplia piscines a Begur. L’home va admetre que sí, que es dedicava a l’estraperlo d’aigua, i, de fet, l’Ajuntament ja l’havia sancionat diverses vegades. Aviat les forces de l’ordre deixaran de banda els conreus de marihuana i buscaran la cuba d’aigua voltant per urbanitzacions. Ja em veig anant a Andorra a buscar-ne de contraban. “Té alguna cosa a declarar?”, em dirà el policia. “No! I ara” “I aquesta cuba d’aquí darrere? No deu ser aigua?” “Aigua? No… Jo només porto tabac i sucre, com abans.”
