Recordar Estellés

Que fos d’esperar i que se sabés des del minut 1 en què el PP i Vox van arribar al govern del País Valencià, ara aviat farà un any, no treu que sigui una ignomínia i una vergonya sense precedents que, des de l’executiu valencià s’hagi renunciat a homenatjar i recordar el gran poeta Vicent Andrés Estellés en l’any del seu centenari. El PP i Vox, amb el torero conseller de Cultura al capdavant, saben perfectament el que fan ignorant un dels poetes més grans que ha donat mai el País Valencià. El seu odi vers tot allò que faci una mica d’olor de valencianisme o de Països Catalans és tan visceral que els porta a ignorar allò que és essencial per a la cultura d’un país, com és homenatjar els seus grans poetes. Talment com si França renegués algun cop de Victor Hugo o Anglaterra, de William Shakespeare.En tot cas, i vist que la dreta i l’ultradreta no té manies en marginar els grans referents culturals del país, potser que quan hom es recuperi el poder, es comenci a pagar-los amb la mateixa moneda i no amb aquella prudència que tant sovint ens fa traïdors.

Constatada la misèria que exhala el govern valencià, toca ara reconèixer la vitalitat de la societat valenciana que, a manca d’ajuts i col·laboració institucional, s’ha bolcat a homenatjar i recordar Vicent Andrés Estellés –“el poeta valencià més important des d’Ausiàs March”, com diuen– organitzant-se en la Profundació Estellés i preparant un munt d’actes sota el paraigua del lema “Cent d’Estellés 1924-2024” . Una iniciativa que necessita tot el suport possible i que té continuïtat, afortunadament, al Principat, on la Institució de les Lletres Catalanes ja ha anunciat la commemoració de l’ Any Estellés .

Un dels grans capdavanters en el record d’Estellés és el cantant Pau Alabajos, que acaba de publicar la primera biografia del poeta, Vicent Andrés Estellés. La veu d’un poble (Sembra Llibres). Alabajos fa molts anys que és molt fidel a la memòria del mestre, com ho ha demostrat en nombroses adaptacions dels seus poemes; l’última, Assumiràs la veu d’un poble: “Allò que val és la consciència de no ser res si no s’és poble.” Doncs això.