Massa tard

Segons la nostra hemeroteca, l’Avui va parlar per primera vegada de canvi climàtic el 13 de juny de 1979. En concret va ser Josep Maria Espinàs, fent-se ressò d’un article del científic nord-americà William Welch Kellogg (un dels primers meteoròlegs a advertir que la mà humana estava alterant el clima). Espinàs recollia: “Es preveuen modificacions de la circulació atmosfèrica i oceànica i, en conseqüència, canvis regionals de temperatura; unes regions esdevindran més seques i altres, més humides que avui. Les zones polars es reescalfaran més que els tròpics, i això provocarà grans alteracions, entre les quals la del nivell del mar. Serà indispensable una readaptació dels mètodes agrícoles i dels estils de vida, i els costos econòmics per a la comunitat en conjunt seran considerables.” Aquestes paraules ens interpel·len des del passat. Fa feredat saber que més de quatre dècades enrere ja hi havia científics advertint del que estava a punt de passar. Moltes de les seves veus van ser negades i ridiculitzades. És ara, quan ja ens bufeteja la cara l’escalfament global, que els polítics comencen a prendre algunes mesures. Amb la pandèmia tothom va fer cas del que deien els científics i es van multiplicar esforços per aturar-la. Probablement perquè el virus no discriminava i posava en perill tot el sistema econòmic mundial basat en el consumisme imparable. L’escalfament del planeta no fa tanta por perquè no ens matarà a tots –els països amb més recursos poden prendre mesures per mitigar-lo– ni ho farà de cop. Som la granota en l’aigua que es va escalfant progressivament, no se n’adona i no fuig. Han passat 45 anys des de l’escrit d’Espinàs, ara paraules com ara sostenibilitat i descarbonització són a totes les agendes públiques i privades. Segurament perquè qui ha viscut quatre dècades de regal del petroli i els hidrocarburs ja ha tingut temps de mirar cap a les energies renovables. Fem tard, molt tard. Tot just ara el govern espanyol ha decidit crear una Oficina Nacional de Asesoramiento Científico.