La mina Canta i el tresor de la Vajol

S’ha parlat molt i no sempre amb el detall precís del que es va anomenar “el tresor de la República”, que va ser amagat en els temps finals de la Guerra Civil a l’Alt Empordà, molt a prop de la frontera amb l’Estat francès. Durant anys es va saber que a la Vajol hi havia estat amagat i que va ser traslladat, just durant l’ensulsiada i el final de la retirada. Però també s’havia parlat de les reserves d’or del Banc d’Espanya i de moltes altres coses més. Les investigacions van acabar deixant clar que el que es va pretendre va ser preservar obres d’art i que també hi va haver barres d’or, però no pas les reserves que es van conèixer durant molts anys com “l’or de Moscou”. Xavier Febrés, escriptor i periodista, ho ha investigat, i l’any passat va publicar, en el número 2 de la col·lecció Periodismes d’Editorial Gavarres, El tresor de la Vajol, que intenta explicar el que va passar l’any 1938 i començament dels 39 en aquest poble, un dels més petits de les comarques gironines. Aquest llibre ja va ser presentat el desembre a la mina Canta i a la biblioteca Fages de Climent de Figueres, i el 18 de febrer a la Societat La Concòrdia d’Agullana.

Xavier Febrés ha escrit molts llibres de biografia, reportatge, dietaris i viatges, i ha investigat els darrers dies de la vida d’Antonio Machado. És també especialista en Josep Pla i ha publicat uns excel·lents relats d’homenots relacionats amb el personatge de Palafrugell. El d’ara és un llibre ben documentat i amb grans fotografies que mostren, entre altres coses, la bona feina que va fer Joan Subias i Galter per la preservació del patrimoni a casa nostra, Febrés explica com a la mina Canta es va amagar part del patrimoni de la República i de la Generalitat que, coincidint amb l’èxode de més de mig milió de persones, va ser traslladat en els moments finals de la retirada: hi havia obres mestres d’art, però també sacs de joies i lingots d’or. Tot això formava part del pla secret d’estiu de 1938, de fer un dipòsit de seguretat. Es va triar la mina de talc de la Vajol. Males veus també expliquen que va ser una manera com Negrín, cap de govern de la República, va poder treure de primera línia de foc un seu fill, enginyer.

Per la mina Canta hi van passar les grans obres d’art del Museu del Prado, patrimoni requisat a particulars com joies i lingots i el patrimoni econòmic i artístic de la Generalitat. Però no les reserves d’or del Banc d’Espanya. Xavier Febrés posa ordre a tanta especulació i explica el que se sap i ha pogut comprovar. El seu editor, Àngel Madrià, sempre ha defensat la memòria oral per saber-ho tot, perquè la documentació escrita, més fiable, va ser obra dels vencedors. L’editor diu que el llibre aporta “una cullerada d’història real, verídica i documentada” i descarta alguna de les llegendes a les quals la confusió d’aquells dies va donar ales. El llibre explica també la construcció del búnquer, amb els veïns ben allunyats pels carrabiners, i el paper de la Caixa de Reparacions, que centralitzava totes les requises fetes a la població civil. El famós or de Moscou ja no existia perquè s’havia fet servir per pagar l’ajuda comunista en la guerra que els republicans van perdre. Un bon llibre per saber molt més de la nostra història.