Demolir per a construir

Al peu de la serra de Montsià, entre una muntanya amb molt pendent i, per tant, barrancs i amplis tobogans molt veloços, hi ha Alcanar, on en els darrers cinc anys s’han registrat cinc casos d’aiguats brutals, materialment devastadors encara que increïblement sense cap pèrdua humana. Tampoc no eren els primers, com es poden imaginar, i ja fa temps que després de cada inundació, els polítics començaven a parlar de solucions estructurals, perquè les reparacions només servien per a refer l’escenari propiciatori de la pròxima destrossa.

Fins que un dia, després de l’últim aiguat, el de setembre del 2023, l’alcalde del municipi, Joan Roig, va fer un pas endavant i va començar a parlar de la possibilitat d’expropiar directament edificis que l’urbanisme salvatge de les dècades anteriors havia aixecat al mig del pas de l’aigua, quan l’aigua, segons diuen els experts, s’entesta a passar per on ha passat tota la vida.

Fins i tot el repte tenia un precedent a Catalunya. Diferent, però no tant: la situació de risc que fa 25 anys amenaçava, si voleu d’una forma més tangible i diària, el barri de l’Estació de Sallent, a la comarca del Bages, per l’afectació d’una antiga mina. Ara, cada darreria d’estiu o cada tardor, hi ha una amenaça que plana sobre alguns nuclis habitats del Montsià edificats sobre zones inundables i ubicats al mig del curs natural de l’aigua i de barrancs amb un gran potencial, amb Alcanar com a cas més paradigmàtic.

Potser no són casos del tot homologables, però el buidatge del barri de l’Estació, amb l’expropiació de desenes de famílies, i els models d’acord amb els quals els propietaris d’habitatges van arribar amb la Generalitat, sí que podrien ser una bona referència si, donat el cas, governs i veïns decidixen posar en pràctica allò que el president Aragonès va definir com “l’última opció” però ara la regidora d’Urbanisme d’Alcanar ja s’hi referix en altres termes: “En algun moment s’haurà de passar per les expropiacions”, va manifestar divendres passat en una entrevista al setmanari L’Ebre. Demolir per a construir un futur millor i més segur, després d’anys d’imprudències impunes al litoral.

No hem descobert cap malifeta nova, però havia arribat un punt que semblava que era un error de la història que s’havia d’assumir amb naturalitat i resignació, i no és així. La regidora d’Urbanisme d’Alcanar, Mireia Garriga, acaba de constituir una taula d’experts, veïns i institucions per a abordar la qüestió des d’una nova perspectiva estructural que ja ha donat els primers fruits. Per a fer més ample el barranc de Sant Jaume, s’enderrocarà una plaça i es farà més ample i es renaturalitzarà la llera. Potser si algú ho hagués dit fa deu anys, li haurien dit boig, però les solucions requerixen l’altura de la urgència accelerada del canvi climàtic. Facilitar el curs a l’aigua és l’opció més racional i de progrés, encara que siga a canvi de desfer una obra que segurament un dia es va inaugurar com a mostra d’innovació.