Cuidar qui cuida

M’ho hauran llegit amb aquestes o amb unes paraules similars: és impossible cuidar bé les obres d’art i els visitants d’un museu si no es cuiden bé les persones que cuiden les obres d’art i els visitants d’un museu. I això inclou tant el personal de neteja i de seguretat com els conservadors de les col·leccions i els educadors, en terminologia d’avui mediadors. Ens en faríem creus de les pèssimes condicions laborals de la gran majoria de gent que fa feina als museus públics, principalment la que un mal dia va entrar en el pervers sistema dels serveis subcontractats. Se’n parla poc. No en parlen mai els responsables dels museus quan fan balanços, presumeixen de la seva tasca social i s’apunten èxits que s’aconsegueixen a costa de treballadors que són els que realment tenen contacte directe amb els visitants i procuren pel seu benestar quan recorren les sales. D’entre aquests, els mediadors, una peça clau perquè són els que fan parlar les obres, dinamitzen les exposicions i tenen cura de diferents tipus de públics, de l’infantil al turista. Tot un Museu Reina Sofía de Madrid n’acaba de deixar al carrer dinou per irregularitats en el concurs de licitació, que no es podrà tornar a convocar fins d’aquí a sis mesos. La solució la sap un nen de parvulari: internalitzar aquests llocs de treball. Cuidar i ser cuidats van de bracet.