Totes les lluites de Salvador

Es diu d’ell que era un home just. L’anècdota que millor explica aquesta manera de ser és el cop de puny que li va donar a un professor que havia vexat un company de classe. Per aquell fet va ser expulsat de l’escola, però ell no va canviar el seu afany de justícia social, aquella manera d’entendre la vida va marcar la seva trajectòria vital i també la seva mort, executat al garrot. Aquest era Salvador Puig Antich.

De l’altre protagonista de la intrahistòria d’aquesta crònica se’n poden dir i escriure moltes coses, per exemple que és un personatge compromès. També enderiat. Els que tenen aquestes dues propietats aconsegueixen arribar a fer realitat allò que es proposen, per difícils i complexes que siguin. Si a més a més tenen capacitat econòmica, allò que fan sembla que sigui més fàcil fer-ho, però només ho sembla, hi ha també molta feina al darrere. Aquest altre personatge és Jaume Roures.

La dèria de Roures i la tràgica mort de Salvador confluiran a partir del dissabte 2 de març a la presó Model de Barcelona, al mateix lloc on en la mateixa data d’ara fa cinquanta anys el jove Puig Antich va ser executat. Durant aquests dies, els murs del vell penitenciari de Barcelona seran testimonis de la reivindicació de la figura de Puig Antich, però també d’un clam que anirà molt més enllà d’aquest fet i que transcendirà amb la reivindicació d’altres lluites, la defensa d’altres causes justes.

Si tot el patiment d’aquest món es pogués reduir al que va causar el crim d’estat que va suposar l’execució de Puig Antich, el dolor seria ben viu, però segur que tot plegat seria més suportable si no hi hagués barbaritats com la guerra de Palestina o no toqués reivindicar, també, la tràgica mort del poeta Federico García Lorca, o si no hi hagués encara persones al corredor de la mort, com és el cas de l’activista afroamericà Keith LaMar.

Algú ha tingut clar que la lluita de Puig Antich per canviar la societat com un mitjó era, també, la lluita contra aquestes situacions d’injustícia, i per això, durant la setmana que es dedica a la memòria de Salvador, també tindran veu Pepe Mújica, president de l’Uruguai entre el 2010 i el 2015; l’actor Juan Diego Botto, fill de represaliat de la dictadura argentina, autor i intèrpret de l’obra Una noche sin luna; la rapera francesa d’origen xilè Anita Tijoux, que és veu contra les desigualtats, i Najwa Najjar, cineasta palestina.

Serà un clam coral que es resumeix amb la idea que subtitula la iniciativa: El compromís vigent. Una espelma de la qual neix, a parts iguals, una flama i un ocell, o un ocell que sembla un colom encès, a punt de prendre el vol, simbolitzarà el foc que encara mantenen viu tots els que reclamen que es faci justícia en el cas de Salvador, les primeres la Imma, la Montse, la Carme i la Merçona Puig, les seves germanes, que prendran part en les jornades.

En l’acte de presentació de tot plegat, ahir, una gran foto dels ulls de Salvador presidia el lloc. És una mirada franca, també enigmàtica, i que es projecta endavant com si volgués albirar molt lluny, uns ulls que mai haurien imaginat que en un futur, per parlar de llibertat i de reivindicació de justícia, s’escriuria el seu nom: Salvador Puig Antich.