Som a la cova del llop

Ni són ingenus, ni és casualitat. Que ahir empastifessin amb els detalls del que ja sabíem (que 11 de 15 fiscals avalen l’acusació de terrorisme que persegueix l’insigne lawfare Manuel García-Castellón), no és només reacció a la plantofada que els foten els suïssos. No ens enganyem. No estan contra l’amnistia. Ni contra el govern Sánchez. Ni contra el retorn de Puigdemont a Catalunya. Peccata minuta. Els mena la sacrosanta unitat de Espanya amb central de comandament i espoli a Madrid. És perquè ens abaixem els pantalons. Perquè renunciem a la ideologia i ens empassem els pensaments. Han conviscut anys i panys amb governs PSOE. Més anys que amb governs PP. La dèria no és contra els socialistes, ni Sánchez. Ni contra l’independentisme institucional si fa bondat i es mostra autonomista de pedra picada. Varen fer i aplaudir el president Pujol com a espanyol de l’any. Res és ingenuïtat ni res és casualitat. Surten ahir les animalades que arriben a dir, però que estan escrites de fa dies, perquè no fos cas que la bufetada suïssa ens aixequés l’ànim. Contraresten el sentit comú helvètic. Ens acollonen perquè ens entreguem a Sánchez, actor del 155 que ahir deia en seu parlamentària, amb més cara que esquena, que sempre han complert amb el pressupost a Catalunya. Ens acolloneixen perquè saben que per l’amnistia ens hem posat a la cova del llop. O el 7 de març en sortim o la llei d’amnistia ens massacrarà