Opinió

Mirades

Tal dia com avui de fa 45 anys

Imagino que devia ser un dia de nervis. I que no podia tornar a haver-hi un problema que impedís que allò que s’havia anunciat, que un nou diari sortiria al carrer i arribaria als quioscs i llibreries de les comarques de Girona escrit només en llengua catalana, no es produís. Sí, l’endemà, dia 24 de febrer de 1979, Punt Diari va sortir per primera vegada, amb tres edicions diferenciades per a les comarques gironines i, per tant, tres portades diferents. Per això, tal dia com avui de fa 45 anys, hi havia molts nervis entre la gent que va tirar endavant el diari. Ja hi havia hagut un intent anterior i aquella vegada es va renunciar a la sortida.

Punt Diari va ser fruit d’un somni col·lectiu. Té molts pares i mares, perquè hi va haver molta gent que va deixar moltes hores de feina i uns quants calés de la seva butxaca per fer possible el somni d’un diari que parlés de les coses de casa, però també de les que passessin al món, en català i amb una perspectiva de casa. Per això un gran record per a tots ells, del primer al darrer, però si m’ho permeten, m’agradaria recordar Just Manuel Casero i Pius Pujades i també David Marca com a representants de tota aquella gent.

Punt Diari no hauria existit sense Presència i les coses que van passar a Presència. Tampoc sense els cooperativistes que van anar afegint-se al projecte i que n’han estat i en són pedra angular. I els empresaris que hi van creure. Tot plegat, però, era molt complicat. No tenien tallers i la rotativa, llogada, era a Barcelona. M’imagino el que devia ser fer un diari amb aquells mitjans i alguna cosa m’han explicat els amics que eren a la redacció original. En tot cas hi ha una història del Punt Diari que s’haurà d’escriure amb rigor perquè hi han passat milers i milers de persones que van fer possible que allò que es va parir arribi als 45 anys. Amb alts i baixos. Amb l’esforç col·lectiu de milers de persones que n’hem estat treballadors. Amb alguns amos al darrere que han fet possible arribar fins aquí, Joan Bosch i Roura durant molts anys i Joaquim Vidal després. I ara amb Joan Vall Clara, que ho ha estat tot en aquest diari.

Demà farà 45 anys. Es va dir Punt Diari i tothom en deia El Punt. Després es va oficialitzar la terminologia popular i quan va ser El Punt, la gent li va dir Punt Diari. I després va venir la fusió amb el germà gran, l’Avui, nascut el 23 d’abril de 1976 gràcies també a l’esforç col·lectiu de molta gent. Ara és El Punt Avui i hi ha gent que li continua dient l’Avui i d’altres El Punt o Punt Diari. Tant és. El diari que va sortir amb els qualificatius d’independent, català, comarcal i democràtic ha volgut ser fidel a aquests principis. Som moltes les vides de gent lligada des de sempre al diari. Aquella primera redacció era petita en nombre, massa, sota les ordres del primer director, Jordi Negre. Van passar moments difícils, però els va anar superant. Per a la premsa en paper, de tota manera, ja no hi haurà mai més temps fàcils. Recordo, de les tres portades, la de les cebes de Figueres, amb notícia de Narcís Genís. Se n’han fet milers de portades. Demà celebrarem l’’aniversari, però he volgut recordar que el diari sempre es fa el dia abans i que, per tant, tal dia com avui és quan els companys van parir un diari.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia