Som 10 milions
Novetats museístiques
Un nou museu i el replantejament d’un altre; els recomano no que els visitin, sinó que els visquin
Un nou museu i el replantejament d’un altre, amb canvi de denominació inclosa, em porta a parlar-los del Baix Camp i de la Conca de Barberà i a fer-ho des de la més estricta contemporaneïtat. Aquest fet, que ens permet dialogar amb el món des d’aquestes terres nostres, no té preu.
El nou museu serà un centre dedicat a l’art tecnològic i està previst que s’inauguri a Reus a finals d’any. La New Art Foundation, estretament vinculada a la capital de la comarca, ja havia ofert a la ciutadania la possibilitat de descobrir i conèixer aquest tipus d’art tan indefectiblement lligat als nostres temps. Els anys 2017, 2018 i 2022, en tres exposicions temporals, ja vam gaudir del privilegi de poder mirar i tocar l’art tecnològic, així com interactuar-hi, sense moure’ns de casa. La iniciativa porta els noms i cognoms de l’empresari reusenc Andreu Rodríguez i de la seva muller, l’artista Marie-France Veyrat, amb una llarga trajectòria en aquest camp, en què se singularitzen, entre altres coses, per la col·lecció privada d’art tecnològic número u del món. Ara es fa un pas més enllà i, sumant complicitats de perfil divers, està en procés de materialització un centre dedicat, de manera polièdrica, a exposició, divulgació, promoció i conservació d’aquest tipus d’art i a ser-ne un focus que s’augura com de referència mundial.
El segon cas em permet citar l’avui anomenat Museu Terra, de l’Espluga de Francolí. Només reflexionant sobre el canvi de denominació, que ha passat de “Museu de la Vida Rural” a l’actual “Museu Terra”, ja ens adonem que anem d’una part al tot i que el canvi substancial que ens ofereix –quant al contingut, ja des dels darrers anys– considera la realitat actual, i els nostres temps hi tenen un clar protagonisme. També el valor afegit que comporta haver inaugurat, aquest febrer, la Sala Barcelona, una extensió del museu espluguí ubicada a la capital catalana, fet que, només d’entrada, és un feliç contrapès a tantes produccions de molts àmbits que fan el camí invers.
Els dos centres pivoten, al meu parer, a l’entorn d’allò que caracteritza les noves generacions de ciutadans i que es concreta, sobretot, a valorar el fer i a optar, prioritàriament, per viure experiències, participar de vivències i activar com més sentits millor en una mateixa acció. S’amplia així la clàssica aproximació a les propostes dels museus més enllà del sentit de la vista, encara que –condició humana– no hi deixi d’ocupar la centralitat.
Sigui com sigui, no em vull estar de recomanar no que els visitin –això és una expressió d’altres temps–, sinó que els visquin. En el cas del centre d’art tecnològic, de moment hauran d’activar l’stand-by mode i, en el cas del Museu Terra, ja ho poden fer des d’ara. També m’agrada assenyalar que, a finals de març, retornarà al museu l’exposició Tros de dona, comissariada per Anna M. Andevert, que ha merescut el premi El Temps de les Arts en la categoria de patrimoni i que ja sabem –un actiu més de la contemporaneïtat– que ens interpel·la a tots igual.