Quina crisi?

Com totes les crisis, la de la sequera també ens permet desbrossar l’ànima humana i treure a la llum la part més fosca i individualista de l’ésser humà. No hi ha aigua ni s’esperen fortes pluges els pròxims mesos mentre la temporada turística ja comença a treure el cap. En aquest context, ja són moltes les veus que gaudeixen d’altaveu per reclamar més aigua per al sector turístic, ja que es tracta, diuen, d’una important font d’ingressos per al país. Darrere d’aquestes demandes, però, sempre se solen amagar interessos ocults de representants d’empreses de tractament d’aigua, serveis de potabilització, responsables industrials a qui interessa fer calaix i no pas els recursos naturals de tot un país i de tota una societat. És alarmant! Aquells que encara avui defensen el Hard Rock fa quatre dies defensaven els Jocs Olímpics d’hivern, la copa Amèrica per donar cabuda a iots de milionaris a la Barceloneta i la reforma del recinte d’F1 a Montmeló. Això sí, amb un punt en comú, sempre hi ha una inversió prèvia amb diner públic. I tot això, malgrat que tots aquests anys de turisme no han tingut pas com a resultat un augment del PIB del país, sinó al contrari. Catalunya ja està per sota de la mitjana, mentre que la riquesa individual, aquesta no falla, sempre puja. D’estalvi de recursos, mai se’n parla.