Els límits i la droga

Era un policia exemplar, i per això el govern belga l’envià als Estats Units, per tal que es perfeccionés en la seva especialitat: la lluita contra el tràfic de droga.

Aprengué ràpidament, i ben aviat es desinteressà dels problemes rutinaris i habituals. Decidí que calia anar al fons del fenomen i que per a penetrar de debò en el món secret, organitzat i enormement desconfiat dels grans traficants era indispensable participar en el seu joc.

Aquest oficial de policia belga, creador del departament antidroga, ha estat arrestat no fa gaire, juntament amb d’altres funcionaris. El responsable de la lluita contra la droga és acusat de tràfic de droga.

Des del 1974, el departament demanava diners per a comprar droga i relacionar-se amb els traficants. Diverses inversions d’aquesta mena van fracassar successivament, i més d’una vegada els “informadors” a qui s’havien confiat milions perquè compressin droga i per poder així seguir el fil s’havien fet fonedissos amb els diners. L’estat major de la policia inicià una investigació, i acabà descobrint-se que alguns membres del departament antidroga es dedicaven a revendre’n, en benefici propi o, a vegades, per intentar recuperar el capital perdut. La investigació ha revelat a poc a poc no tan sols una colla de tràfics modestos, sinó també greus complicitats. La gent del departament, a més de participar en activitats sospitoses, havia arribat a encobrir “camells” o transportistes de droga que treballaven pel seu propi compte, i el pas dels quals era facilitat en els diferents aeroports.

Molts dels col·legues de l’oficial de policia que ara ha estat detingut estan convençuts de la seva integritat personal, però no hi ha dubte que resulta responsable de l’escàndol i de la conducta del seu departament.

Fins i tot amb bona intenció, hi ha uns límits que no es poden franquejar impunement.

***

Escric aquestes ratlles quan els partits parlamentaris encara no han decidit com pactaran i amb qui pactaran. És una qüestió molt delicada, realment.

Així com el govern belga havia encarregat a un departament especialitzat la lluita contra la droga, diversos sectors del poble han encarregat als partits que més els satisfeien la lluita contra la confusió.

La gent està pendent de veure si allò que semblava tan clar en la teoria de la propaganda ho és de debò en la pràctica de la política. Si a l’hora decisiva d’acordar qui va amb qui es manté el que s’ha dit sobre el sucursalisme, el model de societat i d’altres afirmacions bàsiques. També aquí hi ha uns límits que no es poden franquejar impunement –una esquerra que se centrifica, una dreta socialistòfila, etc.– si no es vol caure en la xarxa de la droga del poder.