Tal dia com avui del 1980
JOSEP MARIA ESPINÀS
Suècia ha dit no
Ens enganyen amb una barra que fa escruixir. Aquests dies hem pogut llegir, i sentit, que “Suècia ha dit sí a l’energia nuclear”. Quin poder tenen els qui volen fer-nos passar gat per llebre! Quins interessos més antipopulars són els que fan córrer aquesta mentida!
Perquè resulta que Suècia ha dit no! Oi que costa de creure que ens puguin prendre el número d’aquesta manera?
El govern suec ha ofert al poble la possibilitat d’un referèndum, en el qual hi havia tres propostes: la primera, acceptació de l’energia nuclear amb determinades condicions; la segona, acceptació de l’energia nuclear d’una manera provisional i reduïda –se suprimeixen la majoria de reactors projectats– amb l’exigència que a partir d’ara l’energia nuclear sigui progressivament substituïda per d’altres fonts energètiques; tercera proposta, negativa absoluta i des d’ara a l’energia nuclear.
La primera proposta, el sí condicionat, només ha obtingut el 18,7% de vots. La segona, la que elimina centrals i demana la progressiva substitució per d’altres energies, ha obtingut el 39,2%. I la tercera, la del no absolut, un 38%. O sigui que per cada suec que ha votat “sí condicional” hi ha hagut 5,3 ciutadans que han dit “no”!
Ens han manipulat la informació, doncs, una vegada més, i el fet contrasta amb el respecte que el govern de Suècia ha demostrat tenir pel seu poble. El poble és cridat a opinar, el poble pot oposar-se a la construcció de noves centrals, el poble pot exigir que el govern posi realment en marxa una política energètica que no sigui tan dura i tan perillosa i d’aquí a uns quants anys la investigació dels nous recursos doni resultats pràctics, el poble té dret a saber com avança aquesta investigació i a tenir notícies puntuals de qualsevol accident en una central, etc., etc.
Si comparem tot això amb la nostra situació, la conclusió és patètica.
Sense informació veraç no hi ha democràcia, perquè s’impedeix a la gent de conèixer la seva pròpia situació, i per tant se li nega la possibilitat de poder manifestar la seva voluntat d’aprovar-la, de corregir-la o d’oposar-s’hi. No hi ha canals viables a través dels quals els afectats puguin exposar la seva opinió, i en canvi hi ha una pressió informativa parcial que neix dels interessos dels explotadors de les nuclears.
A Suècia seria inconcebible un cas com el d’Ascó, on es vol instal·lar una central nuclear contra la voluntat del poble. O el cas de la comarca d’Osona, amenaçada per un programa d’explotació d’urani; aquest programa estatal s’ha apropiat una cinquena part de Catalunya sense ni haver de demanar permís a ningú.
Ens volen sotmetre a una dictadura energètica, i tota dictadura utilitza la informació deformada. Però potser ja passa de mida assegurar que Suècia ha dit sí, quan de fet ha dit no. No facin el distret, senyors manipuladors, o, com diuen vostès: “No se hagan el sueco”. Deixin que els suecs diguin allò que han volgut dir.