Ai, la Rambla!
Es necessita criteri i saber realment quin model de ciutat es vol per al futur
La percepció que molts tenim passejant per la Rambla és que aquest passeig icònic de la ciutat ha entrat en una fase de decadència. Ja sigui perquè els comerços que hi havia no varen poder remuntar la covid, ja sigui perquè, simplement, alguns tipus de comerç estan destinats al fracàs només néixer, però també perquè aquells establiments històrics i de referència han anat desapareixent.
Per a l’Ajuntament de Girona, però, això és només una sensació equivocada, perquè, segons ells, s’estan duent a terme polítiques d’impuls per a aquesta via i no és cert que hi hagi un piló de locals buits i amb rètols de venda o lloguer.
Les percepcions seran percepcions personals de cadascú, però acaben amagant realitats. I la realitat ens diu que a la Rambla de Girona li falta activitat comercial amb una certa singularitat, i la buidor d’alguns locals accentua la sensació que les coses no van bé per a aquesta via, eix fonamental en les passejades per la ciutat. Ho poden comprovar vostès mateixos amb una simple volta a qualsevol hora del dia o del capvespre, quan encara es percep més la caiguda del comerç.
El comerç de Girona pateix moltes i diverses malalties. La febre de les bicicletes no hi ajuda; els locals només dirigits a turistes, tampoc, i la mort lenta i gota a gota d’establiments històrics i referents accelera encara més aquesta sensació de decadència. Fet i fet, que hi hagi locals buits o plens, però sense cap oferta atractiva per a la ciutadania, acaba donant com a resultat el mateix: la pèrdua d’atracció d’un eix comercial cabdal per a la ciutat.
A l’Ajuntament de Girona li deu semblar que no és tan greu, però als ciutadans ens sembla una llàstima que allò que hauria de ser un passeig bandera sigui només un signe d’anar cap avall i sense res a l’horitzó que permeti pensar en la remuntada. I és clar que es necessiten moltes polítiques d’impuls conjuntes per recuperar la Rambla, però també es necessita criteri i saber realment quin model de ciutat es vol per al futur. Ara, sempre queda la solució de seguir obrint botigues vinculades al ciclisme... Fins que la bombolla peti.
