La il·lustradora

La il·lustradora s’inventa paisatges . A causa d’un accident de moto no pot fer gaire res. Ella, que tresca pels camins del Pla de l’Estany com una ciclista professional i que la música la sacseja. Es va trencar el braç esquerre i una vèrtebra de l’esquena. Encotillada, i amb la mà dreta, aquarel·la camps sembrats, muntanyes blanquinoses i boscos de verds marronosos. Ho fa amb un paper Aquari de Sastres Paperers de 10x15. Paisatges menuts. Per il·lustrar haikus va emprar l’Aquari de 18x30. És essència, pictòrica i de paraules; les adequades i justes, les que han passat pel sedàs i ballen d’entre el blanc. M’ho explica quan li demano per la seva absència en la inauguració de l’exposició dels 40 anys de Sastres Paperers, mans artesanes de papers que són ànimes de 10x15, de 18x30... des del Molí de la Farga de Banyoles. Abans que ella l’han fet servir Oteiza, Mariscal, Delphine Labedan, Paco Daranas i Lluís Vilà. És paper d’artista. Blanc bonic. Fa cosa desembolicar-lo, estrenar-lo, malmetre’l perquè no tenim la delicadesa ni la destresa de la il·lustradora. I perquè cada cop més em costa espatllar el blanc. No esquinçar-lo amb una frase que no s’hagi garbellat o purgat; la neteja que cal fer abans de l’esclat de la primavera. No és la por o bloqueig davant del full en blanc. És respecte per l’ofici, el de l’artesà, el de la il·lustradora.