A quina edat hem de ser mares?

Sant tornem-hi! Quina obsessió amb aquesta pregunta i amb aquest debat. A quina conclusió voleu arribar? A una xifra rodona? A una franja d’edat? Què vol dir ideal? Que s’acosta a la perfecció? A quina perfecció o a ulls de qui? Totes les dones hem de ser mares en el mateix moment vital? Totes les dones hem de ser mares? Arribarà per fi el dia en què deixareu d’atabalar-nos amb aquesta qüestió? Mira que la resposta a la pregunta és ben simple: les dones hem de ser mares quan vulguem, o, més aviat, quan puguem. I en aquesta tria és igual de legítima, i sobretot hauria de ser igual de respectada i considerada, l’opció de no voler ser-ho mai. Probablement, una de les grans mancances de la condició humana és no haver estat creats per tenir dues vides, una amb fills i una altra sense. I fins i tot una tercera, per poder triar amb coneixement de causa. Així que als que torneu una i mil vegades amb aquesta pregunta, la de quina edat és l’òptima per parir criatures, començo a pensar que us encantaria que les dones neixessin programades i que en el nostre programari, a banda de venir ben detallat els patrons que hem de seguir per ser una bona esposa, també s’hi incorporés una alarma que ens indiqués que ha arribat l’hora de donar a llum. Que ja sabem que la fertilitat va disminuint amb l’edat, no cal que ningú ens ho expliqui. Però també sabem que poder criar en condicions s’ha convertit en un luxe que no tothom es pot permetre, sobretot a aquella edat que molts considereu ideal. O que la conciliació laboral i familiar són els pares, i encara més la mare. I ara veniu a culpar-nos que el país envelleix o a parlar-nos del suïcidi demogràfic. Però, més que les vostres lliçons, agrairíem que ens deixéssiu en pau.