Fa alguns dies vam poder veure unes imatges impactants de paquets d’aliments aterrant amb paracaigudes sobre una platja de Gaza. Imatges que traspuen també, diguem-ho tot, un cert cinisme per part del remitent d’aquesta ajuda, uns EUA incapaços de frenar el seu aliat israelià en la seva sagnant ofensiva a la Franja i que, alhora, envien racions de menjar a milers de civils desemparats que malviuen sota l’amenaça constant de les bombes. Uns EUA que, amb una mà, veten les resolucions per a un alto el foc a l’ONU i subministren armament a Israel per mantenir una guerra que sembla no tenir fi, i, amb l’altra, piloten avions carregats d’aliments. És veritat que, en els darrers dies, Washington ha canviat el to respecte al govern extremista de Netanyahu i el pressiona perquè implanti una treva, sobretot després de la matança en un punt de distribució de sacs de farina. Un incident que s’afegeix a la destrucció d’habitatges, a les morts, a desplaçaments massius de població, a la falta d’aigua, de menjar, d’electricitat per fer funcionar els hospitals...El suport cec a Israel comença a passar factura a la campanya de Biden, sobretot entre les comunitats àrabs. Potser per això el president comença també a perdre la paciència amb el seu protegit.