Què vols fer, Ronnie?

Llevat que ara aquesta mena de qüestions generin alarma social, no penso que haguem d’estar vigilant, cronometrant i denunciant les sortides nocturnes dels jugadors de futbol. Per molt que la temporada passada del Barça hagi deixat obertes algunes ferides, la solució no passa per crear un Big Brother a gran escala per detectar les flagrants violacions del codi de disciplina del club, ja sigui a base d’allargar el dia en una discoteca, de practicar l’aixecament de vidre on the rocks o de rematar la jugada amb el tiqui-taca horitzontal.

El que compta de veritat és què fa el jugador quan s’entrena i com defensa l’equip i la samarreta quan juga. I no ha calgut cap denúncia, ni verbal ni escrita, perquè Frank Rijkaard li fes saber a Ronaldinho (i a qui ho vulgui entendre) que no n’hi ha prou amb el que està fent per estar al nivell d’exigència del Barça l’any I després de la gran trompada.

Aquest és el codi que val, el que millor entenen els jugadors, el que els pot fer reaccionar. Ronaldinho no és excepció i per si no havia quedat clar, Rijkaard li va demanar ahir explícitament i públicament aquesta reacció, perquè, en el fons, a hores d’ara, amb el brasiler l’equip hi té molt més a guanyar que a perdre.

Dit això, el futbol es viu més amb els budells que amb el cervell i aquesta és l’única raó que al Camp Nou es puguin sentir xiulets a Ronaldinho en un partit com el de dimecres passat davant el Lió, perquè mirat fredament, el compte de resultats del brasiler al Barça té un balanç altament positiu, malgrat la decepció múltiple de la temporada passada.

En tot cas, Ronie és qui decideix ara quin paper vol jugar. Va renunciar a la Copa América per fer vacances, que ja tocava! Ha fet la mateixa pretemporada que la resta, que tampoc ha estat per tirar coets, però li falta encara afegir-hi el plus de treball i de frescor que li permetia marcar la diferència fos quin fos el rival. Sense això, ni és insubstituïble, ni intocable. Ara ja no. I ara ja ho sap.