Dels mil dubtes a voler provar-ho tot

He passat per una farmàcia a recollir el producte que el govern català posa a disposició de les dones a través de la campanya La meva regla, les meves regles. No he usat mai cap de les tres opcions que m’ofereixen, així que he entrat a l’establiment sent un sac de dubtes. La jove que m’ha atès estava preparadíssima per tenir cura de les que hi arriben com jo, sabent només que volem endur-nos una novetat a casa que, si no fos gratuïta, potser mai hauríem comprat. Admeto que abans d’accedir-hi no em convencia cap mètode, però he sortit de la farmàcia amb ganes de provar-ho tot i lamentant que aquestes campanyes m’arribin quan m’acosto al final de la menstruació. He fet un càlcul ràpid: en la vida puc haver invertit uns 7.000 euros en productes menstruals. Si a casa hi ha filles, facin vostès la multiplicació. És una autèntica barbaritat que condemna moltes dones a buscar alternatives poc saludables i fins i tot dramàtiques. També he sortit de la farmàcia pensant que la campanya ha d’anar molt més enllà, ni que sigui per gaudir veient com treuen més foc pels queixals els que la critiquen. Els productes tradicionals continuen sent molt cars, malgrat que el cinquanta per cent de la població està obligada a usar-los gran part de la seva vida, i els productes nous no solucionen aquest problema, perquè els que ara regalen són insuficients i tenen un ús acotat en el temps. I no són pas barats. A més, ara que les copes menstruals comencen a consolidar-se entre la població femenina com un mètode pràctic i respectuós amb el medi ambient, resulta que ni els espais públics ni els privats estan adequats per fer-ho més còmode. Després ens voldran fer creure que els passos no són més lents quan només beneficien les dones.