Bicis Tarrés, punt i a part
En Lluís i la Dolors de can Tarrés han traspassat la seva popular botiga i taller de bicicletes d’Olot, un lloc que des de la dècada de 1980 ha format part de la quotidianitat de molts aficionats a la bici de la Garrotxa i de més enllà. Sortosament, Bicis Tarrés no tanca en jubilar-se els amos –com està passant amb molts comerços– perquè un jove amb experiència en pren el relleu. No obstant, el punt i a part d’aquest petit local de l’avinguda de Girona representa deixar enrere un món que automàticament es transforma en passat i, per tant, és irrepetible. És fàcil caure en la nostàlgia.
En Lluís podia haver competit perfectament com a ciclista professional, opinem molts dels que vam compartir la seva grupeta dels caps de setmana: a les collades plantava cara a en Pere Muñoz, futur guanyador del premi de la muntanya del Giro, entre molts altres èxits, i això era a l’abast de molt pocs. En Tarrés, però, es va decantar per reparar les màquines, posar-les a punt, mentre la Dolors es cuidava de la part comercial i administrativa. La parella va obrir el negoci el 1984 al barri vell, a prop de la plaça Major, i tres anys més tard el van traslladar a l’actual emplaçament. Quan van arrencar, tot just s’estaven instal·lant els primers pedals automàtics, les manetes dels canvis encara estaven al quadre i començava l’eclosió de la BTT (pesades i sense frens de disc ni suspensió, és clar), un segment en què can Tarrés va resultar decisiu per a la seva expansió. A la rebotiga, on en Lluís es passava no sé quantes hores fent miracles en màquines enfangades, s’hi muntaven tertúlies i plans per a sortides del cap de setmana, algunes de les quals –com la que s’organitzava anualment a la Muga, segurament la més coneguda de les nascudes en aquell local– han quedat plasmades en un mural fotogràfic que aquests dies de canvis s’ha exposat a la botiga.
Can Tarrés va sobreviure a la brutal crisi del 2008 i a la pandèmia, resisteix la implacable competència de les vendes per internet i s’ha adaptat a la febre per les bicis elèctriques. Si ho han aconseguit ha estat, en bona part, gràcies al bon tracte d’en Lluís i la Dolors amb els clients-amics. Molts aficionats els trobarem a faltar.
