Bravo Tutto!

Sens dubte, Luciano Pavarotti ha estat el tenor més popular del segle XX, equiparable a Enrico Caruso, però a l'època dels mass media, com ell, va traspassar el món operístic per ficar-se a l'ànima del poble. Tothom sap qui és Pavarotti, tant si és aficionat a la lírica com si no ha sentit una òpera en sa vida. Tant és. Pavarotti ha estat l'últim tenor del poble, l'últim capaç de sortir al carrer i cantar una napolitana simplement perquè li venia de gust, l'últim capaç de fer un anunci de spaghetti, l'últim a cantar tots els papers del repertori estudiant-los de memòria ja que males llengües diuen que no sap llegir una partitura. Pavarotti ha estat l'últim tenor dels de “tota la vida”, un home que ha encaixat un seguit de tòpics: fill d'un humil forner de Módena aficionat a l'òpera, amant del bon menjar, veu deliciosa, autodidacta, estrella des de la seva primera actuació.

Més enllà d'una veu magnífica que era capaç d'arribar als aguts on ningú més arribava –els 9 do de pit a La Fille du Régiment al Met que li van valdre una portada al Times- i a sobre fer-ho amb aquella seguretat que dóna tenir una capacitata pulmonar il·limitada, Pavarotti no només va cantar òpera sinó que realment va acostar la lírica al poble i va recuperar la cançó popular napolitana. Ell va ser el primer a concebre l'òpera com a espectacle de masses. En el record queden les seves actuacions al Hyde Park de Londres davant de Carles i Diana de Gal·les, al Central Park de Nova York en un concert retransmès en directe per la televisió a milions de persones a tot el món, o sota la Torre Eiffel de París davant 300.000 entregats seguidors.

El 1990, amb els seus amics Plácido Domingo i Josep Carreras va oferir un concert a les Termes de Caracalla, a Roma, per recaptar fons per la recent creada Fundació contra la leucèmia de Josep Carreras. Rememorant les batalles vocals del segle XVIII, l'espectacle, que va ser televisat per tot el món, va tenir tant d'èxit que aviat es va convertir en un espectacle de masses. Havien nascut Els Tres Tenors. Després va venir la gala de clausura de la Copa Mundial de Futbol d'Itàlia, amb Zubin Mehta a la direcció, intervenció que van repetir per a la FIFA a París i Yokohama. Cada concert dels Tres Tenors esdevenia un espectacle de masses, inclosa Barcelona, en un abarrotat Camp Nou. Un espectacle d'aquells què la gent encara diu: “jo hi era”.
Dels seus discos antològics Tutto Pavarotti I i II en va vendre milions de còpies a tot el món i l'antològic Essential Pavarotti va ser el primer disc de música clàssica en mantenir-se en el número u dels més venuts a Anglaterra durant cinc setmanes. Aquesta popularitat extrema el va convertir en Tutto, un sobrenom que els seus fans li cridaven sense embuts en els seus recitals: "Bravo Tutto!"

La seva popularitat va omplir les portades de les revistes del cor quan, el 2003, va anunciar que se separava de la seva dona, Adua Veroni, amb la qual havia estat casat 34 anys i tenia tres filles, per casar-se amb la seva secretària, Nicoletta Mantovani, després d'11 anys de relació i ja que estava embarassada. Passat l'escàndol, el seu afany per cantar-ho tot també el va dur a col·laborar amb estrelles del rock i del pop com Sting, Bryan Adams, Caetano Veloso, el vocalista d'U2, Bono, i fins i tot amb Frank Sinatra i Michael Jackson. Molts d'ells també van col·laborar amb el tenor en el seu projecte de recaptar fons per a l'organització War Child i construir un centre de musicoteràpia a Mostar.

Després d'una gira internacional per acomiadar-se dels escenaris, Pavarotti va ser operat l'any passat d'un càncer de pàncrees. Ara feia una setmana que havia estat internat a l'hospital per una pneumonia. Amb ell se'n va una època en què la veu prevalia per sobre les posades d'escena i el perfeccionisme acadèmic, en què l'entrega dalt l'escenari era el pa de cada dia, un temps en què les grans veus no només van omplir els teatres d'òpera de tot el món sinó també els carrers, els estadis i les cases de cadascun de nosaltres. Bravo tutto!