L’hemeroteca de l’11-M

Es compleixen, avui, 20 anys de l’11-M, els atemptats d’Al-Qaida que van provocar 192 morts i milers de ferits a Madrid. Aquest diari titulava dimarts La gran mentida per parlar de l’atac terrorista més greu fins aleshores a l’Europa occidental, com descrivia el periodista Xavier Rius, que també va representar un punt d’inflexió i un exemple de la pitjor praxi política i periodística a l’Estat. La història és coneguda: tres dies després hi havia eleccions al Congrés i des de l’executiu estatal es va voler estirar l’engany de l’autoria d’ETA per intentar arribar a la convocatòria. Una tàctica perversa que es va encarregar de dur a terme l’aleshores president de l’executiu estatal, José María Aznar, trucant als directors dels mitjans, però també els aleshores portaveu i el ministre de l’Interior, Eduardo Zaplana i Ángel Acebes, en el terreny públic. Molts, per no dir la gran majoria, hi van caure en el primer moment. Només cal repassar les portades. La pressió d’Aznar va funcionar tret de comptades excepcions que inclouen Vilaweb, Berria o El Punt, que ja el dia 12 titulava Al-Qaida ho reivindica. Dues dècades després, alguns recorren al filtre del temps per minimitzar, reescriure o generalitzar els propis errors en la gestió de l’11-M. L’hemeroteca, memòria tossuda, els desmenteix.