Generacions en línia

La gent gran ha guanyat un protagonisme sobtat en les converses del cafè que fem cada dia els companys de feina. El motiu, l’ús excessiu i a vegades imprudent que fan els nostres pares dels dispositius mòbils. No ens preocupa gaire que es passin el sopar mirant els resultats esportius al mòbil o que col·lapsin els grups de la família amb vídeos, o que hàgim de resoldre tot tipus de problemes als seus dispositius –sempre després d’escoltar un poc creïble “Jo no he tocat res!”–. El que ens amoïna és que es veuen forçats a dependre dels telèfons per a tasques tan bàsiques del dia a dia com la gestió amb els bancs o altres serveis. I també que algunes empreses s’aprofiten de la seva vulnerabilitat per vendre’ls productes innecessaris o a preus abusius. La qual cosa comporta que en alguns casos els fills es vegin obligats a controlar les finances i les activitats dels pares quan se senten desbordats per la situació, i això crea conflictes i tensions familiars.

És evident que la tecnologia ha obert noves oportunitats per a la gent gran. Per a la Maria, amb 77 anys, ha estat una revelació: es connecta amb els nets, juga a jocs en línia amb els amics, i fins i tot fa compres a través d’internet. Però per a d’altres, com en Jaume, el seu home, l’experiència està sent més problemàtica. En dos mesos ha signat tres contractes amb companyies elèctriques diferents mitjançant el mòbil i ha arribat a confondre’s i a preocupar-se per què havia signat i què no, i a patir pel risc d’un improbable tall del subministrament. També hi ha els pares d’una altra companya, que, malgrat els seus 80 anys, s’han vist obligats a signar la compra d’un pis a través d’una aplicació mòbil, ja que la promotora no ha acceptat de cap manera cap altra forma de signatura. Hem expulsat la gent gran de les oficines bancàries, dels serveis essencials i, fins i tot, de l’administració, on moltes gestions s’han de fer en línia –i feina tens per contactar amb un gestor per via telefònica–. Aquests “avenços” deixen la nostra gent gran en una situació preocupant de vulnerabilitat. I posen de manifest els reptes que afronten en l’era digital. I així com som conscients dels perills dels mòbils en mans dels joves, sembla que amb la gent gran no passi res. Quan està passant molt. La incapacitat d’atrapar els canvis tecnològics, juntament amb la seva educació, els converteix en un objectiu fàcil per a estafadors i pirates informàtics. Contractes fraudulents, suplantació d’identitat, compres per internet no desitjades... la llista d’enganys és llarga i pot tenir conseqüències devastadores.

La bretxa digital no pot ser una excusa per a la discriminació. Estem perdent l’oportunitat d’empoderar digitalment els nostres pares i avis perquè facin un ús adequat de la tecnologia i es beneficiïn dels avantatges que té. Per exemple, connectant dues generacions, la dels avis amb la dels nets, els baby boomers amb els mil·lennistes. Us insto a mirar el documental Cyber-Seniors (2013), en què dos germans recullen la història real d’un grup de persones de la tercera edat que descobreixen internet amb l’ajuda de mentors adolescents. Una experiència que va néixer en una escola de secundària i que avui s’ha convertit en una gran organització sense ànim de lucre que proporciona a adults de la tercera edat formació tecnològica utilitzant un model intergeneracional i de voluntariat. Mentre que als joves se’ls faciliten eines perquè puguin actuar com a mentors digitals, a la gent gran se li ofereix accés a capacitació tecnològica eficaç i a una comunitat intergeneracional que la manté socialment connectada i compromesa. Amb tallers, cursos i guies informatives, se’ls ensenya a navegar per internet amb seguretat, a identificar els estafadors i a protegir les seves dades personals, però també a resoldre problemes bàsics i a gaudir dels beneficis de la connexió digital. Amb bones polítiques públiques, però també amb iniciatives privades, amb educació i conscienciació, podem construir un futur digital on tothom tingui cabuda. Hem d’aconseguir que la tecnologia deixi de ser un perill per a la gent gran i es converteixi en una aliada per a la seva autonomia i la seva inclusió social. Sempre debatem al voltant de les generacions del futur, però mai sobre les que ens han portat fins aquí. Hi ha un abandonament inadvertit de la nostra gent gran que diu molt del tipus de societat que tenim. Els estem deixant sols en aquest viatge. Ocupem-nos-en realment i assegurem-nos que no quedin simplement en quatre anècdotes de cafè.