De Les Voltes als minyons escoltes
Les Voltes, 60 anys. Qui ho havia de dir. El vent gèlid del franquisme bufava sota les voltes de la plaça del Vi, just a Casa Carles, quan una colla de gironins engrescats decidiren que, si les llibreries “normals” no oferien llibres en català, el que calia era crear un nou establiment que canviés les coses. Radicalment. Les Voltes seria una llibreria especialitzada en llibres en català. Ho tenien tot en contra, però la lògica era al seu costat. Va ser un èxit, amb els alts i baixos que el mercat i el temps propiciaren. Al cap de seixanta anys, es va fer una celebració al municipal ple, amb tres presidents de la Generalitat presents (Pujol, Montilla i Torra) i dos més per via informàtica (Mas i Puigdemont). Es va presentar la Fundació Les Voltes i el premi Matamala, concedit aquest any a Josep Guardiola. Esplèndid. Però no us volia pas parlar de Les Voltes, avui. Ja ho entendreu.
Va tancar l’acte el conseller Quim Nadal. Havent repassat la llista dels primers gironins que s’apuntaren al projecte de Les Voltes, va fer observar que la majoria havien passat per l’agrupació escolta Sant Narcís, que tenia el cau just al costat del local de la llibreria, a Casa Carles. I que moltes altres iniciatives ciutadanes també s’havien gestat als cervells d’aquells centenars de nois formats en l’escoltisme. Escoltisme catòlic, tot sigui dit, rumio jo. Certament, l’escoltisme gironí estava pensat i encarrilat a formar els dirigents futurs de la ciutat. Jo diria que se’n van sortir. Algú més entès hauria d’estudiar els noms d’aquelles promocions d’escoltes i guies i veure les seves trajectòries, com s’han anat desplegant, agrupant, organitzant per controlar els llocs decisius de la ciutat. I potser esbrinar si en la seva actuació com a adults han pesat més els valors maçònics reconeguts de l’escoltisme de Baden Powell o l’adoctrinament i dirigisme catòlic dels capellans d’aquells temps difícils. Llibertat o submissió. Algun sociòleg s’hi apunta? Algun historiador? Crec que un estudi com aquest tindria interès.
Segur que algun dels antics escoltes gironins, que van conèixer de primera mà tot el procés, en podria començar una tesi doctoral. L’espero, sense pressa.
