Jo mirava ‘Bola de Drac’

Servidor de vostès és un de tants milers que va créixer mirant Bola de Drac i l’Arale. Per tant, el sentiment davant la mort d’Akira Toriyama ha estat de nostàlgia. El record és forçosament difús pels anys passats, però alhora també apassionat rememorant aquelles esperes davant del televisor que eren l’avantsala d’un moment de gaudi en què també s’escapava algun riure, perquè era així, cada cop que al Follet Tortuga li queia una gota del nas després d’haver-li vist les calces a algú, generalment la Bulma.

Escenes com aquesta han circulat aquests últims dies per aquest aparador de la moral col·lectiva que són les xarxes socials, per dictar sentència sobre el deix masclista que tenia la saga dels Son Goku, Krilin i companyia. Negar-ho seria tan estúpid com ignorar, també, el context sociocultural en què es van crear aquells productes. Altres temps amb valors radicalment contraposats als d’ara, en què també es catalogaria de políticament incorrectes altres sèries com ara L’escurçó negre o les cançons de Siniestro Total al·legòriques al càncer de mama. Cadascun de nosaltres, tots, som fills de les circumstàncies del moment, fins al punt que d’aquí a 40 anys també hi haurà qui, molt probablement, es mirarà amb un ull crític i censurador productes culturals, o de pur entreteniment, fabricats amb missatges que ara són considerats del tot exemplars. Perquè els filtres de la societat d’aquell moment futur hauran canviat o evolucionat, i que això sigui a millor o a pitjor ja serà, però, un altre debat. Per tant, una mica de calma i senderi a tots plegats, especialment als del dit assenyalador fàcil, i recordem amb la candidesa que es mereix aquella petita joia de Toriyama. Justament la mateixa en què la Bulma, tota empoderada ella, també li parava els peus al Follet Tortuga i els seus fogots clavant-li una sonora plantofada. I això encara ens feia xalar més, si cal.