Savis

El vintè aniversari de l’11-M ens ha recordat la capacitat de tergiversació i l’escassa cultura de la rectificació política –encara és més de savis– que hauria de merèixer més credibilitat que els qui refan la realitat en favor del seu objectiu. Més i tot quan José María Aznar no només no admet que van equivocar-se mantenint la mentida per guanyar les immediates eleccions, sinó que encara planta cara reivindicant-se. No resulta estrany que un terç dels ciutadans encara vinculi ETA gràcies al muntatge mediàtic de més d’una dècada, fins i tot més enllà del judici. Ni tampoc que els darrers anys els jutges atribueixin fets no reals per bastir acusacions de terrorisme, perquè en aquell 11-M es va assajar la gestió de la falsedat des de la impunitat.

Demà s’aprovarà l’amnistia quan ningú no ho preveia abans de les eleccions, però l’aritmètica parlamentària ho ha arrossegat. Els qui hi donen suport poden ser acusats de trair els seus principis o programes electorals, però també poden acreditar el valor del realisme, el d’atrevir-se a canviar de parer un cop analitzada la nova situació política, per exemple, i això no implica, necessàriament, abaixar-se els pantalons, perquè la vida és plena de contradiccions i assumir-les humanitza els qui ho reconeixen i no s’encallen en maximalismes. Principis també que algú haurà d’admetre que ha canviat o rectificat amb el Hard Rock, perquè durant el 2023 es podia amagar el cap sota l’ala fent veure allò que no era, tant si s’interpreta que es va aturar el projecte com si es va tramitar. Però aquest any és caixa o faixa. Rectificar pot ennoblir, tot i que encara no es valori gaire en política i costi admetre-ho, com quan el govern refà algunes de les seves premisses –inici de curs, sisena hora...– que semblaven inamovibles amb Cambray, o quan accedeix a algunes de les reivindicacions dels pagesos malgrat que al principi els deien que tot depenia d’Europa, o fins i tot quan el ministeri, que durant dècades mantenia que traspassar Rodalies era impossible, ara ho preveu.