I l’any que ve què faré?
Joves que han vist com els pares i els avis cada dia s’aixecaven amb la llum del sol i feien del camp el seu hàbitat de treball
I l’any que ve què faré? Aquesta és la pregunta clau que es fan la majoria dels alumnes de 4t d’ESO i de 2n de batxillerat. Els centres educatius d’Olot, com els de la resta de municipis, organitzen les portes obertes per explicar a les famílies i als futurs estudiants l’oferta educativa, la metodologia de treball, les instal·lacions, etc. És el moment de prendre una decisió sobre un futur immediat, i alguns el tenen ben definit i s’han esforçat per obtenir el millor expedient acadèmic. D’altres tenen dubtes, necessitaran l’ajuda dels tutors, dels companys, de la família i d’altres recursos com la visita al Saló de l’Ensenyament, la publicitat a les XS, etc. El ventall d’oferta formativa és bestial, mai com ara hi havia hagut ni una especialització tan afinada, ni una oferta d’ensenyaments artístics tan àmplia, ni la flexibilitat de combinacions de dobles graus o de formació dual (Estudia i treballa). Però la qüestió és com afrontar aquesta tria, posar en joc una sèrie de variables: els interessos vocacionals de l’estudiant, les seves competències i habilitats, l’economia familiar, el mercat laboral, la proximitat geogràfica, la continuïtat de l’empresa familiar, la cobertura de les necessitats de professions emergents... Complicat, tot plegat! En una societat canviant com l’actual, hem d’abandonar uns tòpics: el treball no serà probablement el de tota la vida; el millor currículum (graus, màsters, doctorats...) no serà la millor opció per guanyar una vacant perquè es ponderaran altres valors: pensament crític, lideratge, comunicació, intel·ligència emocional...; la formació haurà de ser contínua i s’haurà d’estar disposat a treballar en equips multidisciplinaris. Deixeu-me anotar que aquesta societat transformadora té un deute pendent pel que fa a la rellevància d’una formació i professionalització molt específica, la del món rural. S’ha d’obrir les portes a noves incorporacions de joves, una via fonamental per proporcionar uns aliments saludables i preservar el territori. Joves que han vist com els pares i els avis cada dia s’aixecaven amb la llum del sol i feien del camp el seu hàbitat de treball, i que ara necessitem pel valor territorial que suposa i fins i tot com a símbol de resistència enfront de la globalitzada societat actual. L’any que ve faré de pagès.