El rescat

Poc s’ho pensen, les pedres de la torre del Telègraf, que a l’altra banda de l’autovia que va de Tarragona a Salou, tocant a les siluetes del Dragon Khan i del Shambala, que han empetitit la torre del mas dels Carboners, i les restes del mas de Pantaleoni, i l’ermita de la Mare de Déu de la Pineda, hi ha l’epicentre de la política catalana. Enriu-te’n, del procés, que el que hi ha en joc en les hectàrees on hi havia hagut també un magatzem dels mobles Blambel, fa dotze anys, que ara sí, ara no el projecte del Hard Rock –abans BCN World– veu passar governs, i ara el repelen, i en redueixen dimensió i nombre de ruletes, ara troben que l’aire no és prou pur per l’impacte mediambiental del polígon petroquímic. Mentrestant Messer Iberica de Gases ha enlairat una torre de 72 m d’alçada, amb un impacte que no ha neguitejat ningú. Diu que viuen de l’aire. L’agafen i n’obtenen 2.500 tones d’oxigen, de nitrogen i d’argó. I devien superar l’estudi d’impacte visual per poder aixecar la torre milionària. Tot molt sostenible.

Als terrenys del davant, els promotors del Hard Rock poden anar agafant l’oxigen que obtenen els seus veïns si volen posar la primera pedra d’un projecte que ha acabat esdevenint una icona pressupostària, per bé que no s’hi destini ni un duro públic. Aquella zona també és zona de miracles. Allí es va resoldre la llegenda del rescat de sant Esteve, o del rescat de les 100 donzelles, que recorda un monòlit, i que agermana Vila-seca i Bagà. Galceran de Pinós i Santcerní, d’expedició a Almeria a lluitar contra els pirates sarraïns en l’època de Ramon Berenguer IV, van caure segrestats. Els sarraïns van demanar com a rescat cent mil dobles d’or, cent draps de brocat, cent cavalls blancs, cent vaques bragades i cent donzelles. Just quan la comitiva arribava al port de Salou per embarcar, un miracle obrat per sant Esteve va fer que els dos segrestats s’alliberessin i s’evitessin el destí final de l’expedició. Això són llegendes, i els miracles, encara que també n’hi hagi, són escassos.