El voraviu
Cagada, Roc, nois!
L’elefant s’instal·la a la sala d’estar de les bèsties màgiques de la comunicació
Què podia sortir malament? Era un treball conjunt de dues bèsties màgiques de la comunicació. D’una banda, la brillant maquinària d’ERC, recentment reconstituïda en viceconselleria. En el full de serveis els consta haver aconseguit la investidura del 52%, expulsar en res els socis i mantenir el govern durant més d’un any amb 33 diputats de 135. Poca broma! D’altra banda, els nois i noies de Moncloa. En el full de serveis, una convocatòria electoral estiuenca per sorpresa i quasi a traïció, de la qual en varen pouar una aritmètica impossible per al lluç bullit del PP i que transformen en un val de permanència en el poder, convertint el dimoni en àngel i dient blanc a tot el que veuen negre. Uns i altres algun dia explicaran com s’ho fan perquè Albiach piqui l’esquer del Hard Rock i quin crim i criminal haurien buscat si se’ls hagués escapat de l’ham. Agafada la mallerenga a la ballesta, tot va, per unes hores, a velocitat de vertigen. No hi ha pressupostos. Hi ha eleccions el 12-M. No hi ha pressupostos a Espanya. ERC deixava Puigdemont en el risc, la CUP en la refundació, Ponsatí a la incubadora, la llista cívica pendent de recompte, i Orriols a Ripoll. El PSOE/PSC agafava aire, treia pressió mediàtica del cas Koldo, i sospirava perquè a Euskadi a l’abril i a Catalunya al maig s’empetitiria el PP. Què podia sortir malament? L’elefant a la sala d’estar! Que Puigdemont decidís presentar-se bo i el risc que el detinguin! I aquí estem! Cagada, Roc, nois!