‘El metge de Vila-sacra’

Divendres vam presentar al castell de Llers aquesta darrera novel·la d’Octavi Dalmau. Es tracta d’un thriller que compta amb l’staff bàsic que ja hem trobat en d’altres obres de l’autor. Guàrdies civils de la caserna de Figueres i Agneta, parella del caporal Molins, que cuina de bé com la muller del comissari Maigret. L’acció, any 1945 i a l’Alt Empordà, llavors amb els pobles difuminats, amb comunes a les terrasses de les cases, verros que aromatitzaven els carrers i ungüent de serp com a remei universal. I una Figueres amb ca l’herbolari i can Canet a la Rambla, el metge Vila, quatre notaries, tres farmàcies i la Banca Perxes. Prostitutes del carrer de la Jonquera, aconduïdes per familiars d’uniformats del bàndol franquista, amb horari adaptat a la sortida capvespral dels soldats de castell de Sant Ferran. Senyores de missa diària, d’altres que escriuen un dietari, totes amb el testament fet... Moblen l’acció i l’orografia un fals missioner mercedari, l’orde dels mendicants de Jesús i Maria, la Ranilla –presó de Sevilla–, Pantgruel i Gargantua, Novelas y cuentos, Dioscòrides –el cèlebre metge grec de fa 2.000 anys– i en Cametes –Alfons XIII, que les tenia primes i llargues–. En un altre to, referents cèltics –dels druides– en discussió amb el catolicisme per arribar a una teoria sociomítica de religions i creences. Capellans de sotana i majordoma en mode espia, i un col·lectiu femení protofeminista. Infusions d’eucaliptus, baladres i tora blava –també anomenada acònit o matallops–, plantes per resoldre un mal, cometre un homicidi o... fertilitzar el crani dels calbs. La llengua, la d’aquell món, amb expressions que emocionen perquè han passat avall, com ara aconductar-se, bafs d’eucaliptus, ensigalar –fer equivocar– i calaixera de la ditada. Acabem. L’Octavi Dalmau ens proposa una novel·la que, seguint la investigació estàndard policial del moment, ens va portant a través de molts trencacolls a la resolució dels crims esmentats. Un (altre) llibre de bon llegir i que es fa llegir, que penetra en el dia a dia de la gent que van viure en l’escenari físic i temporal que hem apuntat. I que, com que fa la bona literatura, actua de notari per recuperar i fixar un món acabat.