Arbres fruiters florits

Els que d’ençà que tenim ús de raó hem tingut el goig de poder contemplar els fruiters com floreixen, ens sorprèn veure com els autocars plens a vessar de visitants passen i traspassen les carreteres de Ponent per descobrir les meravelles del nostre territori. Grans panoràmiques del Baix Segre tenyides d’un rosa pletòric que es barreja amb el riu i els altres colors d’una natura assedegada per l’aigua que no acaba d’arribar. El paisatge domesticat, la pagesia en estat pur, l’or de la terra que en aquesta època de l’any ens ofereix un esclat de colors, es transformarà ben aviat en la millor fruita del món. Des de l’ermita de Carrassumada, de Torres de Segre, situada sobre un turó de poc més de dos-cents metres, l’espectacle dels arbres florits és gairebé màgic. Nosaltres, la gent de Ponent, que l’hem contemplat des de sempre no per això ens deixa d’enamorar. Nosaltres també ens hi passegem, entre els arbres, però potser sabent que darrere de tanta bellesa hi ha la feina dels nostres pagesos. Dels que van anar fins a Barcelona amb els seus tractors per dir allò que és obvi. Des de Montmaneu, el cim del Segrià de 495 metres d’altura, situat a la demarcació de Serós, el contrast entre el secà dels tossals, els colors verds de l’horta i la florida dels arbres, és talment com contemplar la paleta d’un pintor. Si podeu, aneu-hi guiats pels que hi entenen. Els pagesos. Acompanyats per la calma i el silenci dels camins envoltats del fruit de la terra i lluny del soroll de les ciutats. Descobrireu la Catalunya rural, l’activitat agrícola d’un territori de rocams i terrossos on l’hivern dona pas a un espectacle anual que omple aquestes terres amb una catifa multicolor. Flors de sucre i mel que ben aviat es convertiran en préssecs, nectarines, albercocs, cireres i prunes. Aneu fins a Alcarràs per contemplar el paisatge de la pel·lícula de la directora Carla Simón i passegeu pels camps tenint ben present que el protagonista, aleshores dedicat a la pagesia, ha hagut de plegar perquè ningú no recorda qui planta els arbres, qui els cuida i qui els fa créixer. Hi haurà floració sense els pagesos? De febrer fins al mes d’abril, del Segrià fins a les Garrigues, a la bellesa dels arbres fruiters de pinyol de tonalitats que van del blanc al groc i del rosat al fúcsia en algunes varietats de presseguer, s’hi uneix la dels ametllers de flor blanca amb d’altres de flor rosa. La pluviometria i les temperatures marquen la floració. I aquesta l’arribada dels paquets turístics. Una veta de negoci nascuda l’any 2011 per iniciativa de l’Ajuntament d’Aitona i que ara, perquè d’arbres fruiters n’hi ha per donar i per vendre, ha anat eixamplant l’oferta en d’altres poblacions afegint iniciatives gastronòmiques i descobertes patrimonials. Les flors, abans que la fruita dolça esclati, ha posat en el mapa aquestes terres que fa anys i panys veuen florir els arbres sense donar-hi cap importància. Destacar el valor del que ja tenim. Allò que ens és quotidià. Una veta de negoci. Les flors dels arbrers fruiters. Ves qui ho havia de dir. La bellesa de les flors dels cirerers a tocar de casa. La bellesa de l’efímer. El Japó de Ponent.