Tribuna
Obesitat, vitamines i medicaments
El 4 de març ha estat el Dia Mundial de l’Obesitat i l’Agència de Salut Pública de Catalunya ens ha recordat que es tracta d’un problema creixent, tant pel nombre de població afectada com per la seva relació amb l’aparició o agreujament d’altres problemes de salut crònics (malalties cardiovasculars, diabetis tipus 2, càncers, artrosi, gota...). Els aspectes a considerar són molts. Estudis publicats fa un any indiquen que els beneficis de la vitamina D, indispensable per a l’organisme, depenen del pes corporal. En el marc d’un ampli estudi, designat com a vital, fet als Estats Units, s’ha evidenciat que les persones amb un elevat índex de massa corporal (IMC), que és una mesura de l’obesitat, poden metabolitzar de manera diferent aquesta vitamina. De fet, ja hi ha una circumstància prèvia: l’excés de pes sol anar associat a dèficit de vitamina D. En conseqüència, només les persones amb un índex IMC inferior a 25, que és el límit del pes normal, experimenten els efectes beneficiosos esperats, com millora de l’absorció de calci i de magnesi i una certa disminució del risc de càncers i trastorns cardiovasculars. També la podem sintetitzar, a partir del colesterol, per efecte del sol. Per tant, és bo prendre’l amb moderació i no abusar dels protectors solars, amb el benentès que l’excés d’irradiació solar té efectes negatius. La deficiència d’aquesta vitamina és força freqüent, especialment en la gent gran, i això fa augmentar el risc de les malalties esmentades. S’han d’ingerir les quantitats necessàries per cobrir les necessitats reals de cadascú, però tenint també molt present que dosis excessives tenen efectes negatius, que poden arribar a ser greus, com també passa amb altres vitamines. Un aspecte més de la necessitat d’atenció mèdica i sanitària personalitzada.
Aquest febrer, a la plataforma The Conversation, M.C. Vidal, M.T. Veciana, N. Toro i S. Sánchez, indicaven que l’interès per la vitamina D va en augment perquè el seu dèficit s’associa a moltes malalties i es dona en molts sectors de població, no només en les persones obeses. Actualment sabem que afecta el sistema immunològic (defenses de l’organisme) i està relacionat amb un pitjor pronòstic de la covid. Hem de menjar fonts de vitamina D, que es troba sobretot en els greixos animals, com peix blau, fetge, ous, lactis no desnatats, margarines i productes enriquits. L’obesitat també afecta altres vitamines. S’ha observat que dones amb sobrepès i obeses, malgrat que ingereixin la quantitat recomanada de vitamina A, en són deficitàries, i cal corregir-ho amb cura, perquè dosis excessives també tenen efectes negatius. Recordem, una vegada més, la importància de la dosi adequada, ni massa ni massa poc, i que “més no sempre és millor”.
L’obesitat també influeix en els efectes de molts medicaments. Un estudi recent fet amb la digoxina (fàrmac per tractar determinats trastorns cardiovasculars) en obesos sotmesos a règims dietètics estrictes o a tractament quirúrgic, va observar que no hi havia diferències molt rellevants, però que els obesos l’eliminaven més ràpidament. Per això, tenint present el risc més alt d’aquesta població de desenvolupar malalties infeccioses i altres, i la importància d’ajustar les dosis de fàrmacs, s’insisteix cada vegada més en incloure persones obeses en els assajos clínics previs a l’autorització de nous medicaments, per poder adaptar millor les dosis a cada cas.
La Federació Mundial de l’Obesitat, en un article a la revista Lancet d’aquest gener, prediu que més de mil milions de persones estaran afectades d’obesitat cap al 2030, amb les consegüents baixes per malaltia, incapacitat a llarg termini i jubilacions prematures, i també amb repercussions econòmiques i socials negatives, si no es prenen mesures i s’apliquen. S’ha de contrarestar la proliferació d’aliments i begudes barats i poc saludables, incrementar l’activitat física i limitar l’oferta d’aliments massa calòrics. Això també forma part del que és l’obequitat, o tractament equitatiu dels obesos.
Com ha recollit Isidre Puig-Boada en el llibre El pensament de Gaudí, l’il·lustre arquitecte, amb una rotunditat que potser ara no manifestaríem, afirma: “Els qui mengen més del necessari són uns omple-clavegueres que malversen les seves energies i comprometen la salut; cal menjar per viure i no viure per menjar.” L’obesitat és un trastorn de causes i conseqüències diverses, que no sempre depenen dels afectats, però menjar amb racionalitat i moderació, i tenir uns bons estils de vida, que incloguin una raonable activitat física, és molt important.