El ‘profe’ em té mania

El profe em té mania era, i deu ser, un argument utilitzat a bastament pels qui no treien bones notes o pels qui eren advertits pel seu comportament. Riba, fora de classe. Aquesta és una excusa que ningú s’ha cregut mai gaire. Fins ara. Perquè la Comissió Europea acaba de publicar l’estudi Biaix del professor en les avaluacions segons l’estatus atribuït a l’alumne: Un experiment factorial sobre discriminació i reproducció cultural. Els autors són investigadors espanyols.

L’informe es va fer contactant amb 1.717 estudiants de magisteri de 20 universitats espanyoles. Se’ls va enviar una redacció d’alumnes de diferents perfils, de la qual havien de valorar l’ortografia i la gramàtica. Però també havien de determinar les expectatives que tenien sobre l’alumne amb les dades que tenien.

Doncs bé, el resultat és que en primera instància els futurs professors ajudarien més els fills de migrants, perquè pensen que cal compensar-los en tenir un desconeixement més gran de l’idioma. Fins aquí, tot bé. Tot i que també es va puntuar diferent si, a la redacció, l’alumnat feia referència a un reality show o a un quadre de Monet. Per tant, d’entrada ja és preocupant, si tenim en compte que als futurs mestres només se’ls va demanar que valoressin l’ortografia i la gramàtica. Però, sobretot, l’estudi apunta que la discriminació es veu en els resultats a llarg termini, quan es pregunta als futurs professors per les expectatives que dipositen en cada estudiant. És aquí on es veu que ser fill de migrant o ser de classe baixa fa que un docent tingui menys esperança. I això acaba afectant la relació amb l’estudiant i, per tant, l’aprenentatge.

És tenir mania, ser racista o ser classista pensar que el fill d’un marroquí o d’un fuster obtindrà pitjors resultats acadèmics només pel seu origen? No ho sé, però sí que a nivell social s’associa amb el fet de perdre’s pel camí. I això no sembla una bona notícia.