Diada dels Països Catalans

A través dels Consells Populars de Cultura Catalana he sabut que es prepara la celebració de la Diada Nacional dels Països Catalans, que es farà coincidir amb la de Sant Joan.

La idea és molt bona. De mica en mica el sentiment de comunitat es va obrint pas, a desgrat del silenci que les grans organitzacions polítiques mantenen sobre aquest tema. Però quan s’ha compartit la història, la cultura i l’idioma durant tants segles –i la repressió durant tants anys– queda sempre el llevat per a una represa de consciència popular, que és l’única base possible de recuperació nacional.

La diada vol aprofitar, encertadament, aquest fet ja comunitari que és la festa de Sant Joan. La festa del foc. La festa que anuncia la plenitud de l’estiu. Una festa que es remunta fins molt més enllà de la història coneguda, però que al mateix temps ha arrelat entre els pobles que encerclen el “mar català”.

Hi ha el projecte d’encendre cinc-centes fogueres o focs als Països Catalans, i aplegar al seu voltant una afirmació comuna. És suggestiu d’imaginar que, simultàniament, al Camp de Tarragona, a l’Horta de València, a Ciutadella i a totes les nostres terres, milers de persones vetllaran el foc de la nit “màgica” amb una solidària intenció de retrobament. Gent que fem servir les mateixes paraules per a dir “bona nit” i “bon dia”. Això significa que, en saludar els nostres veïns, ens saludem nosaltres mateixos.

El poble ha cregut sempre que el foc és purificador. En alguns indrets els habitants de les cases isolades tenien el costum d’encendre quatre focs, un a cada punt cardinal, per tal d’allunyar els lladres i els mals esperits. Els focs de Sant Joan tenen el poder de defensar-nos contra els genis del mal.

No es podia trobar un simbolisme més clar per a aquesta diada. Perquè és un mal que els germans no puguem reunir-nos en una mateixa casa pairal, i ni tan sols puguem pactar, com prohibeix la Constitució.

També és interessant d’assenyalar que el foc de Sant Joan ha estat sempre una obra col·lectiva que ha rebut les aportacions del veïnat. La Diada Nacional dels Països Catalans serà, així, una “suma de sumes”, una obra col·lectiva d’una dimensió més gran.

Cada foguera pot ser a més, el punt central d’un espai “escènic” on la creativitat popular instal·li els símbols i organitzi les “representacions” que cregui més adients per a expressar el seu desig de purificació enmig de les ombres que ens han caigut al damunt.

Es parla, també, de convocar un gran aplec, que se celebraria el diumenge següent, possiblement a Amposta, i de posar en marxa una Setmana dels Països Catalans nodrida amb actes molt diversos. Les possibilitats són infinites. També és veritat que la tasca no serà fàcil, però l’objectiu justifica el màxim esforç. No ens hem de desanimar, no hem de “tirar el barret al foc”. Hi hem de tirar, és un dir, el decret de Nova Planta.