L’execució pressupostària es desinfla

La farmacèutica amb seu a Cambridge AstraZeneca invertirà finalment 1.300 milions d’euros en el seu hub d’innovació global de Barcelona i donarà feina a 2.000 persones, el doble de la previsió inicial, a partir del 2025. D’altra banda, la inversió estrangera a Catalunya captada per la Generalitat arriba a 880 milions d’euros l’any passat, un 42% més que el 2022.

Són dues notícies positives per a l’economia catalana. Però l’anàlisi de la inversió pública de l’Estat al Principat ja són figues d’un altre paner. Fa uns dies, l’Institut d’Estudis Fiscals (IEF) va publicar les dades en brut perquè les comunitats autònomes poguessin dur a terme les tan anhelades balances fiscals, és a dir, la diferència entre els recursos que les comunitats aporten a l’Estat en impostos i allò que reben com a contrapartida en inversions.

Una de les conclusions de les dades aportades en vista de la insistència de les formacions polítiques d’aquí és que la Comunitat de Madrid va concentrar un 54,6% de les inversions de l’Estat en Renfe l’any 2021, i, gran sorpresa, Catalunya només en va rebre un trist 14%. Es poden posar més exemples de la discriminació volguda envers Catalunya, i més tenint en compte que té una superfície i una població ben superiors al territori presidit per Isabel Díaz Ayuso. A tall d’exemple, Adif Alta Velocitat va destinar en el mateix any 96,4 milions a la Comunitat de Madrid mentre que a Catalunya tan sols en va injectar 22,4. I es podria seguir amb altres casos escandalosos. Sigui com sigui, es pot determinar que l’empresa pública inverteix el doble per habitant a Madrid que al territori català, segons dades presentades per organismes oficials. Així, no és estrany que una vintena d’entitats de la societat civil catalana reclamin per enèsima vegada un millor finançament autonòmic. La Generalitat acaba de proposar un “finançament singular” per millorar aquests desajustos, però l’executiu de l’Estat no ha trigat ni dues hores a dir que negociarà el nou finançament amb totes les autonomies.

Que Catalunya no rebi unes inversions justes en relació amb el que paga no és nou. Això fa molts anys que succeeix; l’autèntic desastre és que no arribin les inversions ja signades, fet que denota que la legalitat els importa un rave. Per això la inexecució és una anomalia que es perllonga en el temps. Com a conseqüència d’aquesta presa de pèl, el govern ha reclamat per enèsim cop que l’Estat compensi les inversions pressupostades però no executades entre el 2015 i el 2022 i li faci una transferència per les xifres acumulades, que en els últims set anys superen els 5.000 milions d’euros. Això passa després de saber-se que el percentatge d’execució de l’any 2022 va ser del 42,6%, una xifra que està 30 punts per sota de la mitjana estatal i que situa casa nostra en el penúltim lloc de la llista d’execucions pel que fa a les comunitats autònomes. L’any 2021 encara va ser pitjor, només el 36%.

La Comunitat de Madrid sol tenir una execució un 20% o un 30% superior al seu pressupost anual. Com s’explica aquest trilerisme comptable? Té a veure amb els més de 102.000 milions d’euros de despesa que l’Estat espanyol continua sense especificar a quins territoris destina? Tots aquests números secrets explicarien el motiu pel qual La Moncloa no presenta les balances fiscals amb total transparència? Sigui com sigui, aquestes xifres no són el resultat d’un o dos exercicis comptables més o menys desafortunats, sinó que representen, malauradament, una tendència acumulada durant dècades. Tant és el color del partit que lidera el govern de l’Estat. Si es reflexiona sobre per què s’esdevé aquest tracte desigual entre Madrid i Catalunya, se’n podrien trobar moltes causes. Es podria pensar en la poca voluntat política des de la gran capital, però hi ha un fet més global i perillós. I és que tots els poders de l’Estat resideixen a Madrid, des de la majoria de grans empreses privades que generen inversions, representades en l’Ibex-35, fins a les companyies públiques i els ministeris que decideixen les partides. En definitiva, la gran majoria de centres de decisió es concentren al mig de la península, molt allunyats mentalment de la perifèria, de la costa, que és on hi ha el gros de l’activitat econòmica. A tot això, s’hi afegeix que La Moncloa considera que la millor manera de repartir la solidaritat a les comunitats menys productives és recaptar en aquelles que més generen i, de passada, retornar la xifra ben encongida d’inversió. Per això l’execució a Catalunya sempre és molt menor respecte a la pressupostada.