Lletra petita
Amb un ronyó de porc
Si tot va bé avui donaran l’alta al ciutadà dels Estats Units, un senyor de seixanta-dos anys, que s’ha convertit en el primer humà a rebre de manera satisfactòria el trasplantament d’un ronyó de porc modificat genèticament. És important que la ciència avanci per allargar la nostra esperança de vida, com aquesta operació que podríem emmarcar, no en la Intel·ligència Artificial, sinó directament en la Intel·ligència Animal. No en va la sang del porc és la més semblant a la humana i són, com nosaltres, omnívors. Del porc, se n’aprofita tot, proclama la dita, també hi podrem afegir que la part més preuada ja no serà el pernil, sinó el ronyó. El cirurgià autor del miracle fet al Massachusetts General Hospital de Boston ha afirmat, satisfet: “Quan vam tornar a activar el reg sanguini i el ronyó trasplantat va començar a generar orina vaig pensar que era el ronyó més maco que havia vist mai.” Malgrat l’èxit indiscutible de la ciència mèdica que això representa, segurament no tardarem a sentir veus animalistes contràries a aquestes pràctiques, perquè és evident que el pacient té possibilitats de sobreviure al trasplantament porcí, però el donant, no. Però a mi em sembla que no vindrà pas d’aquest animal que ara serveix per drenar el cos de l’afortunat conillet d’índies: cada any a l’Estat espanyol se sacrifiquen cinquanta milions de porcs, vint-i-tres dels quals es maten a Catalunya. A més, si la cosa no s’esguerra, aquest cas pioner obre la porta a nodrir la ingent demanda de ronyons humans, no sempre disponibles. És clar que els nous horitzons que s’albiren plantejaran també dubtes problemàtics entre els candidats a rebre un ronyó porcí, entre els vegetarians, potser, o pel que fa a les limitacions religioses. Però que la interacció entre espècies del nostre planeta transcendeixi la pura funció alimentària i s’endinsi en el terreny de la salut ens fa inaugurar una nova dimensió, d’alguna manera més humana, perquè ja no mirarem els porcs exclusivament com una font de botifarres.