Isards, daines i cabirols

Aquests dies a la ràdio podem sentir l’anunci d’una potinga que va adreçada als pagesos que necessitin mantenir daines i cabirols lluny dels horts, els camps, els sembrats, les vinyes i els fruiters. Si no ho he entès malament funciona per la ferum que desprèn. Tant li fa, de fet. Prenguin-ne nota perquè no trigarem a parlar-ne com de la tercera plaga que anorrearà una pagesia ofegada per la sequera, la burocràcia i la competència deslleial de la importació. Fins ara eren la de senglars i la de conills, les que havien assolit la categoria i feien anar de corcoll els treballadors de la terra. Daines i cabirols tindran aviat, també, un lloc al podi. De fet hi ha territoris i cultius (els fesols de Santa Pau a la Garrotxa i les vinyes del Priorat al Camp de Tarragona) que ja utilitzen productes dissuasius des de la campanya passada i d’abans. És un pla experimental del Departament d’Acció Climàtica, que també va autoritzar batudes nocturnes de caça per posar fi als estralls que provoca la sobrepoblació. En alguns llocs ja ho és, una plaga. De fet, també tant li fa. El creixement, com en el cas dels senglars, és exponencial. Les dades del Servei Català de Trànsit són brutals. A Catalunya, el 2022, un de cada tres accidents de carretera va ser amb animals. 4.343, amb senglars i 1.239, amb cèrvids. De senglars, n’hi ha hagut el doble que el 2017. Els de daines, isards i cabirols s’han quadruplicat. Vet aquí una tercera plaga contra la qual tampoc l’encertem.