Manaia en actiu i pendonista

Li va fer molta il·lusió ser escollit pendonista per la Confraria de Jesús Crucificat Manaies de Girona. Joan Alenyà Fugueras s’ho podia esperar un any o altre, el fet de ser escollit pendonista, però el cert és que ara, amb 69 anys, serà el primer pendonista de la història de la confraria que encara està actiu com a manaia i surt a les desfilades i, encara que aquest any no ho podrà fer vestit d’armat, si la salut i la força l’acompanyen té al cap sortir encara tres o quatre processons més.

La història d’en Joan Alenyà està lligada al món dels manaies. La seva mare formava part de la secció de vestes de la confraria, i en Joan va seguir la tradició des de 1972, abans de formar part del maniple. De fet porta més de cinquanta anys lligat al món dels Manaies de Girona i, durant cinc anys, va ser president de la confraria, del 1993 al 1998, tot i que abans ja formava part de la junta. Aparellador de professió, va treballar molts anys com a cap dels serveis tècnics de l’Ajuntament de Salt, població on va viure. De jove vivia al carrer de la Rutlla, feia activitats al Mercadal i havia estudiat al Grupu i a La Salle. És dels que expliquen que aquella brama que els manaies venien de les famílies històriques de Girona forma part de la llegenda de molts anys enrere, i que ara hi ha una gran representació de la societat gironina. El que compta, però, és l’antiguitat. Cada manaia guanya un punt per cada Setmana Santa completa, els assajos de dilluns i dimarts sant i la participació, si s’escau, en l’entrega del penó el dimecres sant i la sortida en la processó de demà, divendres. També guanyen un punt per cada sortida que es fa, com la de començament de mes a Banyoles. Allà en Joan Alenyà ja va actuar com a optio de comandament, el cap del maniple. Fins ara havia estat decurió de la segona optiada. Ser optio de comandament el fa desfilar al costat de l’optio banderer, que és el més antic dels Manaies, triat pel sistema de puntuació, i que ara mateix és Josep Maria Masferrer, el més antic dels que surten en formació.

Aquest any en Joan Alenyà no actuarà com a optio de comandament al costat de l’optio banderer. Serà el pendonista. Ahir va rebre el penó a casa seva, al carrer Joan Maragall, on hi serà fins demà, quan l’hi vagin a recollir. Cal estar en bona forma física. Ell sortirà de casa seva, i haurà de portar el penó, que pesa força, fins al castrum de Sant Lluc, i després haurà de pujar a la catedral, fer tota la processó per la ciutat i tornar a la seu en la gran escena final. Cal una bona forma física. Per això només hi ha quatre manaies de més edat dels que seran presents a la processó, i per això ell pensa que si la salut el respecta li quedaran tres o quatre anys més de manaia en actiu. Perquè de cor ho serà sempre.

Quan era president li van preguntar si la gent sortia a la processó per religió o per tradició, i la seva resposta va ser que hi havia tantes motivacions com manaies. Formar part de la confraria és un afer íntim, però crea un sentiment de pertinença que permet continuar una tradició que va néixer el 1751, quan a Girona encara hi havia processó el dijous i el divendres sant i quatre manaies van custodiar el misteri del Sant Sepulcre a l’església del Carme.