Molts a despatx i pocs a bosc

Es veu que si haguéssim talat un 25% dels arbres, sobretot a les capçaleres fluvials de les conques internes, ara encara tindríem ple algun dels embassaments buits i no tindríem les restriccions que tenim. Si no és mentida, i no ho és, som una espècie ben estranya. A Molló (Ripollès) el Departament d’Acció Climàtica ha engegat un pla experimental d’aquest tipus. Arbres per aigua. I amb un cert to poètic. Aigües blaves, en diuen. Es tracta de millorar l’escorrentiu que va cap als rius mitjançant la gestió forestal, la tala. Com diu Martí Boada, Catalunya és un país de boscos i no ho sabem. O potser no volem saber-ho, perquè els moderns gestors públics poden córrer, lluir-se i fer-se veure més en d’altres viaranys. La massa forestal creix any rere any i sense gestió resulta entre un 25% i un 50% més densa del recomanable per a la vida interior del bosc, per al perill d’incendis i per al consum i l’escorrentiu d’aigua. Això és així, fa anys que se sap i diu que s’ha de fer a la llei catalana del canvi climàtic (2017.) La directora general de Boscos, Anna Sanitjas, que ha presentat el projecte de Molló, ha dit que en el cas de la conca de Sau s’ompliria dues vegades l’embassament amb aquest model de gestió forestal. A Catalunya hi ha 2.600 milions d’arbres. Ens estalviaríem de donar beure ben bé a 650 o 700 milions. Per què no ho fem? L’àvia Neus diria segur que hi havia massa gent en els despatxos i poca gent treballant a bosc.