Xàfecs sense aigua
Potser seria més fàcil limitar el consum per persona i dia i deixar que tothom s’ho gestioni
L’aigua cau poc del cel a les comarques de Girona i queda clar que cal buscar solucions. Però les decisions d’un govern que no ha escoltat els sectors i que ha decretat mesures unilateralment, han caigut com xàfecs i han alterat el bon ritme de moltes empreses que dia a dia lluiten per sobreviure en un món cada dia més ple d’obstacles. El nostre territori és un dels més afectats per la manca de pluja i estem lluny encara de les solucions que haurien d’arribar primer de tot per a l’aturada de fuites als municipis i per disposar d’unes bones infraestructures públiques per aprofitar l’aigua marina i del subsol. No és la primera època de sequera que passem i la manca de previsió fa que ara ens trobem amb la càrrega d’haver-nos de sentir responsables i d’haver-nos de preparar per a les puges de preu que s’acosten. No és la primera vegada que els polítics ignoren els ciutadans i els sectors empresarials per adoptar solucions. Per tant, en una època de canvi, no està de més demanar a les persones que seran escollides per governar Catalunya que escoltin més i que consensuïn accions. L’aigua és un problema estratègic de país i cal fer un treball transversal amb tots els sectors. Un dels exemples és el sector turístic, motor al país i que crea milers de llocs de treball. L’anunci i el decret de no deixar omplir ni reomplir piscines han trasbalsat un sector ja castigat per la covid i que ha fet grans esforços per tirar endavant. A la demarcació de Girona el sector turístic representa més del 20% del PIB a moltes comarques (en algunes, com l’Alt i el Baix Empordà, pot arribar a ser el 40%) i en depenen moltes famílies. No deixar que les piscines es puguin anar reomplint pot crear una imatge que pugui ser aprofitada per altres països i zones de l’Estat espanyol per desviar els turistes. Per a qui el turisme és una molèstia potser això no és gaire important, però és d’extrema gravetat per a tota la gent que en depèn. Potser seria més fàcil limitar el consum per persona i dia i deixar que tothom s’ho gestioni. És només una opinió sense base tècnica, però és fruit d’escoltar debats sobre aquest problema. L’objectiu, com sempre, és trobar solucions el màxim de consensuades. Mai plou al gust de tothom, però amb més diàleg sempre es pot aconseguir que les mesures tinguin almenys una base molt més sòlida.