Dominació

A L’esdeveniment, en què fa memòria del calvari que va passar quan tenia vint-i-tres anys per avortar clandestinament a la França de 1963, Annie Ernaux exposa que el seu relat pot provocar malestar o qualificar-se de mal gust. Tot seguit, l’escriptora argumenta: “Haver viscut una cosa, sigui quina sigui, dona el dret imprescriptible d’escriure-la. No hi ha veritats inferiors. I si no vaig fins al fons d’aquesta experiència estic contribuint a enfosquir la realitat de les dones i em poso al costat de la dominació masculina del món.”

Mentre llegia aquest llibre d’Annie Ernaux, en la traducció al català de Valèria Gaillard publicada per Angle Editorial, Dani Alves sortia de la presó en llibertat condicional després de dipositar un milió d’euros de fiança. Evidentment que la justícia no és igual per a tothom: és favorable als rics, i això segurament també té a veure amb la dominació masculina del món. Què és fer costat a aquesta dominació? En el cas d’una violació, com ara la comesa per Dani Alves, és sentenciar que l’acusat és culpable, però decretar la pena mínima per una agressió sexual. És permetre que el condemnat surti poc després de la presó perquè pot pagar una fiança milionària. Però també és posar sota sospita i fins culpabilitzar la víctima amb tot aquell argumentari infame que es pot resumir amb la dita: “Qui no vol pols que no vagi a l’era.” És no considerar que, sigui el que sigui que ha fet i on hagi pogut anar, una dona (i, sí, tota persona) no ha de ser forçada a un acte sexual que no desitja. I així, doncs, és participar en la cultura de la violació: suposar que la víctima ha provocat o ha fet alguna cosa que la fa culpable del que li ha passat.