Euskadi o Portugal?

Tots els catalans sabem que el dèficit fiscal i les mancances de finançament de la Generalitat són elements fonamentals de la disputa que Catalunya manté amb l’Estat espanyol des del primer dia que Josep Tarradellas es va asseure a la cadira del Palau i que, amb la retallada de l’Estatut, formen part dels detonants que van fer explotar l’independentisme. Precisament per això, del concert econòmic no se n’havia tornat a parlar perquè l’alternativa ja no era semblar-nos al País Basc sinó a Portugal, “l’autonomia que ens cal”, tal com proclamàvem. Però ERC, que diu que no renuncia a la independència però tampoc a fer progressar l’autonomisme fins a un estatus que s’hi assembli, ara acaba de treure la pols a aquella proposta que Artur Mas va rebotre a les golfes després del cop de porta amb què el va contestar el govern espanyol, llavors format pel gabinet socialista de José Luis Rodríguez Zapatero. A dos mesos d’unes eleccions al Parlament, qualsevol proposta política pot ser qualificada d’electoralista i, per tant, la fumarola d’aquest qualificatiu no ens hauria de distreure ni fer-nos perdre el temps discutint si és o no una proposta oportunista. Caldria, més aviat, que encaréssim decididament els dos debats que aquesta qüestió ens planteja. Un d’intern, per dilucidar si el finançament singular que planteja ERC és una finalitat o un mitjà. I un altre d’extern i unitari per desmuntar tots els arguments que des d’Espanya s’articulen per impedir que Catalunya deixi d’alimentar-los les arques. El primer de tots, la insolidaritat, aquest virus que ens atribueixen en exclusiva sense enrogir ni admetre que, en quaranta anys de democràcia, no han estat capaços de reequilibrar les economies regionals mentre la més rica de totes, Madrid, va xuclant any rere any més inversions de les que pressuposta i el dèficit fiscal amb Catalunya no baixa del 20.000 milions anuals.