Mai satisfets

Després d’uns llargs mesos de manca de precipitacions, que ens ha mantingut amoïnats i també ensopits, finalment aquestes darreres setmanes ha plogut i ha nevat amb ganes a bona part del país. Els ruixats han fet acte de presència fins i tot en llocs tan eixuts i necessitats com l’Alt Empordà i les previsions del temps ens parlen de més episodis pels propers dies. I tot i així hi ha moltes veus al meu voltant que expressen insatisfacció per l’aigua que no ha caigut o perquè cau a destemps. “Molts de núvols tot el dia però la pluja passa de llarg”, vaig sentir ahir en una conversa de cafè que va girar al voltant de la tassa mig buida i que em va fer saltar de la cadira per anar a pagar abans no deixés anar algun renec. Per l’amor de Déu! Si al totpoderós o la mare natura, li diguin com vulguin, els arriba només que lamentacions, aviat ens enviarà a pastar fang. O una onada de sorra procedent del Sàhara que ens deixi enterrats. I si, per variar, mostrem una mica d’agraïment pels litres que han caigut, que han fet revifar els boscos, les fonts i els rius, i han ajudat a sortir de la situació agònica en què es trobaven els pantans de les conques internes? Cert que no n’hi ha prou per aixecar les restriccions, però anem amb compte que la sequera no ens acabi arrelant a dins.