Un MIC que ha estat de rècord

Quan dilluns de la setmana passada la gran sala del Balneari Vichy Catalan de Caldes de Malavella es va omplir amb la gent del MIC, Juanjo Rovira, president del torneig MICFootball, estava content perquè s’havien superat les grans pors que va provocar la pandèmia i aquesta edició del MIC, que va acabar ahir, es presentava com la millor de la història. Quaranta seus, totes representades pels alcaldes o regidors d’esports, 412 equips més els 18 del MIC Integra, i la previsió de disputar-se 1.012 partits de futbol en cinc dies. Més de vuit mil jugadors i membres dels cossos tècnics i unes onze mil persones que ha mogut la organització durant aquests dies i que s’han allotjat a diferents poblacions de la Costa Brava, entre les quals, 350 voluntaris que són l’ànima del MIC i una de les claus del seu èxit. I, és clar, el patrocini clau de la Diputació de Girona i del Patronat de Turisme.

El MIC mou molta més gent. La que omple els camps de futbols del MIC des que dimarts de la setmana passada va començar el PreMICFootball. S’han fet valoracions del que representa econòmicament, que és molt, però el cert és que aquest torneig, que ha complert la seva 22a edició, és una gran porta al món per atreure un turisme esportiu i de qualitat. De fet Juanjo explicava el canvi que havien trobat en determinades destinacions turístiques fa vins anys, quan els tocava compartir hotel amb jovent que feia turisme de festa i alcohol, al que ara troben, vestit amb xandalls i molt familiar, i que pren la destinació com una manera de fer turisme i esport.

He estat seguidor del MIC durant molts anys. Per feina, per afició i, sobretot com a pare de jugadors. Una de les gràcies d’aquest torneig és que hi ha els grans equips de la lliga, fins a nou de primera divisió i dos de segona, els grans equips internacionals, des del Liverpool i els dos Manchester fins al PSG, el Milan o el Porto. I això, amb molts equips gironins i catalans. I això permet a molta mainada poder enfrontar-se a grans equips i saber que potser al davant hi tindran un dels cracs del futur. Pel MIC hi han passat Messi, Neymar, João Félix, Salah o Brahim, per citar-ne només alguns dels que estan a l’elit. Però és que fa dos anys la final de cadets la va jugar Lamine Yamal i l’any passat, un jugador d’Estanyol anomenat Pau Cubarsí.

El MIC és esport i és també una manera de promocionar una destinació turística. El sol i platja ha donat pas a una altra manera d’entendre el turisme: cultural, de sensacions, ecològic, gastronòmic i també esportiu. Cal pensar que aquest MIC, alguns dels seus partits, els ha donat la Televisió de Catalunya, Movistar, Gol i s’han pogut veure arreu del món pel YouTube. Quan després del primer any de Mundialito Islas Canarias, els organitzadors van decidir tornar a Catalunya, s’havien de decidir per la Costa Daurada o la Costa Brava. No crec que David Bellver, Juanjo Rovira i la seva gent de confiança, Maite Colomer i Nico Molins, se n’hagin penedit, d’haver escollit mirar cap al nord. Ells sempre parlen de la gran família del MIC, amb Pere Gratacós, Arseni Comas, Sandro Rosell i tanta gent que ha treballat a les quaranta seus per un MIC de rècord en nombre d’equips i de partits jugats. Una gran manera de promocionar la Costa Brava al món amb el tipus de visitants que li cal.