El factor humà
Els vells són el futur
L’holandès Wilbert den Hoed posa a punt una guia per estendre l’ús de la bicicleta a la ciutat entre les persones de més edat
Una societat sana protegeix els seus infants però treballa pels seus vells. La gent gran és el futur, no el demà que cal construir, sinó el present que ja s’ha construït i que cal cuidar i tenir en compte com una referència de què cal fer o modificar perquè el temps que ha de venir sigui millor. Les accions de protesta per reivindicar unes pensions dignes, les duen a terme els jubilats, i només els jubilats, i això és un error. És la gent jove d’avui la que s’ha de mobilitzar perquè demà, en arribar a vells, el paraigua social sigui el més gran i confortable possible.
Pensar en el futur és, doncs, pensar en vell i en els vells, tenir present el fet de l’envelliment i la necessitat de fer que aquesta fase de l’existència estigui el més integrada possible al món del present, un present que vol dir joventut perquè són els joves a qui els toca pensar i actuar. I un d’aquests àmbits en què joves i vells, present i futur, s’han de trobar és el de construir una societat basada en el concepte amigable, és a dir, que viure-hi sigui bo, des del punt de vista de la salut però també del confort emocional.
I si hi ha una pràctica humana que uneixi benestar físic amb bon rotllo és el ciclisme. La bici sana, en tots els sentits. Pedalar oxigena el cor però també el cap, enforteix i també diverteix. La bicicleta és el mitjà de transport que permet que qualsevol arribi a qualsevol lloc, també els vells i també dins de la ciutat. I és donant voltes a aquesta idea que Wilbert den Hoed, un holandès que investiga sota el segell de la Universitat Rovira i Virgili, ha posat en solfa un document que ha anomenat Guia per a una mobilitat ciclista amigable amb l’edat, document que es va presentar fa pocs dies a L’Espai Línia i que es pot consultar al web del Bicicleta Club de Catalunya, BACC.
Ningú millor per parlar de bicicletes que un holandès, integrant d’una comunitat d’homes i dones que, en comptes de dos peus, neixen amb dos pedals a les extremitats per desplaçar-se en bici per un país on el cim més alt tot just arriba als 322 metres. Els detractors de la bicicleta sostenen que Barcelona no és Amsterdam i que no està feta per pedalar com passa a la capital holandesa i encara menys per als vells, però gent com Den Hoed s’ha decidit a demostrar que cal comptar amb la gent gran com a part integrant de la tribu ciclista urbana.
És un fet que l’envelliment condiciona la mobilitat, l’agilitat que cal tenir damunt una màquina moguda a pedals, però a la vegada els beneficis en la salut d’una mobilitat activa són tants que no s’ha de renunciar a la bicicleta per una raó d’edat. Ai, és que ja soc vell... Ai, que no podré... Doncs no, aquesta no és l’actitud.
Cal que la gent gran s’enfili a la bici, que es pensi en els vells com un segment més del col·lectiu ciclista i actuar en una xarxa pedalable tenint present que hi ha gent que pedala de manera diferent de la del jove que esprinta per l’avinguda Diagonal com si disputés la Volta.
Hi ha un factor positiu que redunda en benefici de la gent gran que pedala, i és el fet de saber que la bici ajuda a combatre la soledat no desitjada. Pedalar socialitza. Fer que els vells se sentin part del gran pilot urbà de ciclistes és l’objectiu i el repte dels joves d’avui si volen guanyar la seva particular etapa del demà.
