Perdre la majoria

Els analistes de les enquestes fan força en la idea de la pèrdua de la majoria independentista. Sobretot els analistes unionistes i unionistes emmascarats. Se’n moren de ganes! No estava perduda ja? Quant fa que la CUP, Junts i ERC no fan pinya? Des de quan cadascú empeny dosos amunt el seu propi enxaneta? Que l’independentisme institucional sumi (33+32+9) fa mesos que no significa res. És sumar pomes, peres i mandarines. Tenim 74 res. Però burxen i burxen en la idea que la majoria independentista es perdrà el 12 de maig. Com burxen i burxen en la victòria del candidat socialista. A Espanya tenen molt clar que les eleccions no les guanya qui les guanya (Feijóo), sinó qui pot bastir majories i ser investit (Sánchez). Aquí no, aquí les guanya Illa, que no té majoria parlamentària a bastir. I el que és més surrealista encara! Han construït la victòria d’Illa i la pèrdua de majoria de l’independentisme institucional sobre sondeigs fets abans de saber que les eleccions eren el 12-M, abans de saber que Puigdemont es presentava i abans de saber quines seran definitivament les opcions que hi concorreran. És quasi com recuperar i cuinar les dades de les enquestes del 1980, les primeres autonòmiques, que varen acabar amb la primavera socialista en la cartelleria de les parets. Per fressa que facin, a mesura que entri l’abril veurem on som. És surrealisme pur posar en circulació dades d’enquestes que han nascut mortes.